Enric Llonch

  • October 18, 2020

    Lil Kiiwi

    Ja fa més de quatre anys que vaig escriure sobre kiiara. La cantant (una de les primeres en popularitzar l’ús de les minúscules com a segell artístic, per cert) va irrompre amb un single viral com “Gold” i poc després va arribar el seu primer treball d’estudi, low kii savage.

  • October 17, 2020

    Actualització

    És bastant evident que no he escrit res al blog aquest any a part d’una crítica al disc de Ryan Beatty al febrer (ah, temps més senzills!). Només venia per fer una petita actualització —de cara a la galeria potser, genuïna en intenció— de coses que m’han passat a part de, ja sabeu, la pandèmia mundial que ens ataca cada segon i que ens té tancats a casa més del que abans ja estava.

  • February 29, 2020

    Dreaming of David

    Des de la sortida del Blonde de Frank Ocean, hem pogut sentir ecos de la seva instrumentació orgànica barrejada amb melodies R&B autotunejades (i plenes de petites modulacions i tics que fan més complexes les melodies) a molts artistes del mainstream. El nou disc de Ryan Beatty va una mica per aquest camí.

  • January 26, 2020

    Els EPs del 2019

    Millor tard que mai així que tanco el conjunt d’articles repassant la millor música del 2019 amb el recull dels meus EPs preferits de l’any. Com sempre, la distinció entre un EP i un LP —és a dir, un àlbum— és cada vegada més confusa i arbitrària, i jo sóc el primer que la trenca col·locant, per exemple, el Miseria Humana de Putochinomaricón a la llista d’àlbums quan per durada i nombre de cançons podria ser un EP (desconec què el considera ell, tot i que no crec que li importi gaire).

  • January 10, 2020

    Els 100 singles del 2019

    Ja estem al gener (i a una nova dècada, depèn de a qui li preguntis), però encara em queden un parell d’articles repassant el millor del 2019. En aquest cas, toca parlar dels singles.

  • January 06, 2020

    l’any dels vint-i-dos

    aquest any he fet un curtmetratge. sens dubte, l’any del tfg. començar a assajar, preparar l’estratègia de difusió, obrir el verkami (vam recaptar 4.570 euros, brutal!), escriure el no-guió, rodatge d’una setmana a una casa dormint tots junts (6 adolescents inclosos), celebrar diferents festes (la post-verkami i la post-primera versió amb projecció inclosa al zumzeig) i tot el drama de la post-producció.

  • January 04, 2020

    Els 35 àlbums del 2019

    Si algú només segueix el que escric en aquest blog, és possible que aquest any s'hagi qüestionat més d'una vegada si segueixo viu (suposo que és obvi que sí, però per si de cas recordo que podeu comprovar-ho seguint-me a LinkedIn – perquè sí, ara sóc *that bitch*).

  • December 30, 2019

    Les pel·lícules del 2019

    Seguint la tradició que vaig començar l’any passat, vull parlar de les millors pel·lícules que he vist el 2019. Les vaig apuntant al meu perfil de Letterboxd, sovint amb una review i si no purament una puntuació. El que he fet és ordenar-les per aquesta última i m’ha sortit un top 6 —sorprenentment molt equilibrat, així que les sis les recomano per igual, és a dir, moltíssim— i unes mencions honorables de tres pel·lícules que no són perfectes però la seva emotivitat i humanitat fa que les vulgui recomanar igualment. En total, nou films que resumeixen el 2019 en cines per mi.

  • December 14, 2019

    El meu nou ordinador

    Fa un parell de mesos vaig veure per casualitat un vídeo d’Austin Evans on explicava com muntar un ordinador de sobretaula tu mateix. Em va sorprendre la facilitat i poca complicació que tenia.

  • October 08, 2019

    Els Sony WH-1000XM3

    Per Nadal em vaig comprar els meus primers auriculars Bluetooth de cancel·lació de soroll i vaig decidir-me pels que tothom reconeix com els “per defecte”, els que s’ha demostrat una vegada i una altra que van bé — els Bose QuietComfort 35 II. La seva posició destacada és tan forta que fins i tot mig any després, havent Bose llançat un model superior després que Sony millorés els QuietComfort en tots els aspectes, se segueixen recomanant. Tristament, els vaig tornar al cap de poc per un motiu principal i dos de segundaris. El que era inadmissible eren els talls en la senyal Bluetooth, que passa a un bon grapat d’usuaris (“stuttering” li diuen) i que jo també vaig patir amb el meu iPhone 6s, sobretot quan anava pel carrer i duia el mòbil a la butxaca. Els altres dos motius eren la sensació de “buit” que els auriculars feien (massa forta per ser còmoda, segons la meva experiència) i la qualitat de so regular. No sonen malament, però sens dubte sonaven pitjor que els Audio Technica ATX-M50x que tinc al costat de l’ordinador (òbviament no són auriculars Bluetooth i no són comparables, però són el que considero un “bon so” en la meva experiència). Tot i així, si no hagués tingut el problema dels talls constants de l’àudio probablement no hagués tornat els auriculars.