Enric Llonch

l’any dels vint-i-dos

January 06, 2020 | 2 Minute Read |

aquest any he fet un curtmetratge. sens dubte, l’any del tfg. començar a assajar, preparar l’estratègia de difusió, obrir el verkami (vam recaptar 4.570 euros, brutal!), escriure el no-guió, rodatge d’una setmana a una casa dormint tots junts (6 adolescents inclosos), celebrar diferents festes (la post-verkami i la post-primera versió amb projecció inclosa al zumzeig) i tot el drama de la post-producció.

també ha estat l’any que he dit adéu a la meva àvia. t’estimo.

i ja que estem en coses dolentes, també ha estat l’any amb pitjor salut. si solucionés/desaparegués una sola cosa l’any que ve ja estaria content.

aquest any he viatjat prou (?). roma, dues vegades palma, brussel·les, grenoble i tokyo.

parlant de tokyo, l’any que he començat una relació a distància.

aquest any he conegut charli xcx en persona al seu concert de barcelona, i uns mesos abans vaig veure (però no conèixer) hayley kiyoko. a part dels tradicionals concerts del primavera, des de christine & the queens fins a pusha t, passant per la mateixa charli i janelle monae.

aquest any he acabat la trilogia mass effect (que tenia a mitges) i he començat dragon age (2 de 3, porto). també he jugat a the outer worlds, cities skylines i shadow of the tomb raider

aquest any he fet diverses pizzes casolanes! not bad

2019 també serà l’any de detective pikachu i baby yoda, dues de les meves grans obsessions. espero que l’any que ve tinguem més personatges super cute i alhora més contingut dels dos

aquest any he muntat el meu propi pc! en vaig escriure al blog, de les poques coses que he escrit aquest any

a la tardor vaig comprar un pelutx de ratatouille per wallapop en 48h. la tia encara deu flipar de la meva urgència (era per una disfressa, vale?)

aquest any he començat a anar al gimnàs! o sigui, què? jo? sí, tres vegades a la setmana des de l’octubre. si alguna cosa tinc és força de voluntat, sobretot si la fas passar per rutina

aquest any vaig disfrutar molt més del festival de sitges, passejant més i menjant més. l’ambient és increïble, sobretot si t’hi quedes a dormir (com vaig fer). ho he de repetir

i aquest any per fi em vaig graduar de la universitat. content que s’acabés. tenia ganes de deixar-ho enrere, tot i ser una carrera que en general m’ha agradat i on he conegut els meus millors amics actualment. des del setembre tinc feina estable que m’agrada molt així que no em puc queixar

crec que no em deixo res. va bé? va bé.