Enric Llonch

3:33am

No és fàcil fer-me escoltar el teu disc sobre la mort. Encara tinc pendents Blackstar de David Bowie i A Crow Looked At Me de Mount Eerie (un pel respecte/creepiness que em provoca i l’altre per com d’absolutament devastador i tràgic sembla ser). Amber Mark, però, em va enganyar amb el seu primer EP, 3:33am, i sort.

Ivy To Roses

Forced Witness

Sabeu aquests discs que el primer cop que els escoltes és com “ea” però amb una segona o tercera escolta estàs completament obsessionat? De no escoltar res més en tot el dia? D’anar pels passadissos del metro i cantar una tornada de no-saps-encara-quina-cançó? Forced Witness és un d’aquests discs.

Beautiful Trauma

Hi havia una època en què tothom (i.e. totes les popstars, l’única població interessant del planeta ‘Terra’) feia pop-rock. I la majoria el feia amb Max Martin (i Shellback i Dr. Luke, en funció de com d’edgy o conservadors volien ser). Aquesta època va passar i ara, dues o tres més tard, tenim Miley Cyrus fent folk-pop, Demi Lovato demostrant les seves dots per l’R&B, Kelly Clarkson recurrent al soul i a la balada pop de tota la vida, Katy Perry barrejant R&B amb dance-pop retro, etc. P!nk no és una excepció i, tot i ser la més reticent a abandonar el subgènere que li va donar èxits com “So What”, al seu nou disc fa el pas que totes les seves contemporànies porten un parell d’anys fent.

9 d’octubre

My kind of content

Hi ha dos tipus de notícies tecnològiques que m’apassionen: les relacionades amb les actualitzacions d’apps i les que tenen a veure amb els emojis.  Fa anys, jo escrivia sobre tecnologia. Si aquesta és la teva feina, sabràs que és molt més interessant escriure sobre un nou iPhone, una web històrica que tanca o un portàtil de disseny futurista. Però escriure sobre l’actualització de l’Instagram, WhatsApp o Pocket de torn és avorrit, i moltes vegades els mitjans —a no ser que siguin molt grans, amb molt escriptors, i/o molt de nínxol— no cobreixen aquest tipus de notícies.  És per això que el meu vici avui en dia és obrir l’AppStore, anar a la pestanya d’actualitzacions i mirar què hi ha per actualitzar. Un cop l’app s’actualitza i em diu quines aplicacions s’han d’actualitzar, ho he de fer instantàniament. No puc deixar el cercle vermell allà tirat, pendent que jo em digni a fer la meva feina. Alhora, llegeixo amb deteniment els canvis que vénen amb la versió .10.304.2333.1 de l’app, com si m’hi anés la vida. Sabeu que WhatsApp ha afegit aquesta setmana cerca dins de xats? Això canvia vides, literalment (com els emojis). Però és probable que no ho sapigueu, que hagueu actualitzat WhatsApp sense llegir les notes, o, encara pitjor, que ni tingueu actualitzat WhatsApp. A mi em faria vergonya. blob són articles curts i de temàtiques diverses que pretenen recuperar l’esperit blog del blog. 

Cigarettes After Sex

Track Review: “Beautiful Trauma”

LANY

Tres anys han trigat LANY a treure un àlbum (i titular-lo LANY). Des de la seva formació al 2014, el trio s’ha especialitzat en aquesta barreja de pop dels vuitanta i R&B dels noranta, amb instrumentals seqüenciats i sintètics extremadament suaus, que bandes com els rockers The 1975 a vegades toquen però amb una perspectiva més melancòlica, calmada i, per què no dir-ho, cursi.

All Your Fault: Pt. 2

Bebe Rexha va decidir separar el seu àlbum All Your Fault en dues parts. La primera meitat va sortir fa uns mesos i em va sorprendre per com de sòlid era de principi a final: petites dosis d’urban pop (si existeix tal cosa) que, en conjunt, demostraven l’habilitat de Bebe Rexha com a compositora de (possibles) èxits. La segona meitat abasta un ventall de gèneres i influències molt més ampli, tot i també contenir només sis cançons. El resultat és una barreja caòtica, que funciona més com a compilació-portfolio que com a cos artístic amb cap i peus.