3:33am

November 04, 2017 | 2 Minute Read | música

No és fàcil fer-me escoltar el teu disc sobre la mort. Encara tinc pendents Blackstar de David Bowie i A Crow Looked At Me de Mount Eerie (un pel respecte/creepiness que em provoca i l’altre per com d’absolutament devastador i tràgic sembla ser). Amber Mark, però, em va enganyar amb el seu primer EP, 3:33am, i sort.

Al seu primer treball, Amber Mark es proposa explicar-nos una història molt personal: com va perdre la seva mare al 2015 i com va superar-ho, si es pot fer tal cosa. El fil temàtic tràgic ofereix un lirisme introspectiu poc habitual, i és que les cançons corresponen als estadis de dol per on ella va passar (“Isolation, questioning, sadness, overcoming, anger and regret… Those were my stages”, deia). Tot l’EP respira humanitat, vulnerabilitat i emoció, però també està ple de motius inspiradors i esperançadors. Les reflexions i comentaris que Mark exposa a l’EP serien, a vegades, massa trencadors si estiguessin crus, sense res que els acompanyés¹. Per sort (no hi ha res de sort en tot plegat, Mark és una artista perfeccionista i fascinant), els instrumentals i les melodies de les cançons són sorprenentment upbeat, barrejant R&B, soul, dancehall, música clàssica índia amb una sensibilitat pop que converteix aquestes pàgines de diari en himnes. La forma de cantar i escriure d’Amber Mark a vegades sona com pregàries a un déu, i a vegades com admissions a veu baixa. És paradoxal, doncs, que gràcies a la seva producció (tot l’EP està produït per ella, a més), aquests missatges tant introspectius —cap endins o cap amunt— acabin fent-nos ballar i repetir-ne la tornada una vegada i una altra. L’artista n’és completament conscient i en una entrevista afirmava: “I didn’t want it to be something that was really sad. You’re talking about a really devastating time in peoples’ lives. I thought it was important to have something that was uplifting, to make you feel better, to say: ‘It does get better, it does get easier.’ I do talk about hard times but I also try to bring out the light”.

3:33am és una peça imprescindible pel gènere i per aquest any i per la carrera de l’artista, això està clar. Però, sobretot, sona imprescindible per la persona que l’ha fet i per tothom que la sent. Sense caure en melodrames ni exageracions (que podria entendre perfectament; una pèrdua així justifica ser egoista), Amber Mark construeix un relat “cap allò desconegut” ric en matisos, sentiments i universalitat. Com el millor art, et porta al costat i no a darrere.

9