Enric Llonch

Opinions

Avui he recordat que demà hi ha vaga d’estudiants a la meva escola i he hagut de pensar ràpidament què faria. Ara no explicaré quina ha estat la meva decisió, però des del que he dit a la primera persona que m’ha preguntat què faria fins a la de fa uns minuts, la meva opinió ha variat lleugerament. Podem dir que els meus arguments d’ara són acceptables i els d’aquest matí no però és que ahir a les onze de la nit encara no hi havia pensat. Ha estat un work in progress continuo.

Tot té un final

Aquest dilluns vaig decidir deixar de formar part de Paella de Bits. Com a cofundador i editor des del setembre del 2011 (la creació de la web), estic orgullosíssim de la feina que he fet personalment i també de la que han fet els redactors que han passat per Paella: Aleix Pujadas, Jordi Martínez, Víctor Ramírez, Jordi Orihuela, Marc Nualart, Pol Miranda, Oriol Roca, Alexander Golovin, Albert González, Francesc Bruguera, Genís Ceballos, Martí Serra, Eric Serrulla i Aniol Gàmiz.

El Mobile World Congress 2014 en titulars

Les marques

Els imprescindibles d'EnricLlonch.com

Com que avui el meu blog, EnricLlonch.com, fa un any he decidit anar una mica enrere i repassar els articles més destacats d’aquests darrers 365 dies. No són els més llegits —no tinc estadístiques, per tant, no ho puc ni saber— sinó els que crec honestament que estan més treballats i també els que m’agraden més a mi, que per això és el blog personal. Us els poso a continuació i si teniu un moment ja sabeu!

No ho fas bé

Avui en Marco Arment ha publicat un article que jo considero molt cert, que no totalment. Diu així un fragment:

De Feedly a Pocket

Flickr

D’acord, Flickr està molt bé. El nou disseny mola. Les noves visualitzacions de fotos també. Però no hi ha cap app oficial digna a Windows Phone. Per entrar he d’iniciar sessió a través del compte de Google (sí, ho tinc configurat així i Yahoo tampoc no fa res per facilitar-me la transició cap a una cosa més senzilla) i el procés cada vegada és més lent.

Això

The world of online reporting, gaming or no, is filled with splashy headlines and collections of gifs. Polygon is moving in the other direction, releasing quality stories, long features, and headlines that actually say what the story is about. Being part of a company that’s interested in good, high-quality content, and is willing to invest in that content? It’s not just rare, it’s just about unheard of. It already feels like home.

Excés

Si hagués de resumir les tendències d’anàlisis (o reviews) de videojocs d’aquest 2013 parlaria d’un excés de purisme ideològic. A Polygon són la personificació d’aquesta tendència; no és un reviewer en particular sinó una tònica que portem aguant durant els últims mesos quan es parla de jocs “poc innocents” (per entendre’ns), és a dir, la majoria de videojocs.

Els meus premis

Aquests premis no tenen cap mena de censura. He anat fent la llista durant 10 minuts fins que m’he quedat sense idees. Si algú em vol preguntar per què algun “millor” ho pot fer a Twitter i m’agradaria molt que ho féssiu.