Enric Llonch

DROGAS Light

Puc dir poques coses d’aquest nou projecte de Lupe Fiasco. S’hauria de començar, això sí, pel context: aquest és un àlbum amb restes dels darrers anys d’estudi del raper, i per tant és caòtic, irregular i poc coherent. El primer terç de DROGAS Light és especialment dur i potent, amb peces d’influència trap, el tradicional lirisme mig abstracte, mig quotidià de Lupe, i bons flows. A partir del segon terç, les cançons cada vegada tenen més sensibilitat pop, ja sigui en els instrumentals o en les tornades. Per molt que a mi m’agradin talls com “Pick Up The Phone” o “Wild Child”, s’ha de reconèixer que en comparació amb les del primer terç (“Jump”, també single, per exemple) són pitjors i no encaixen. Dubto que la intenció de Lupe amb aquest projecte fos alguna cosa més que publicar un grapat de cançons acabades, algunes de més bones, i algunes de no tan bones, i realment escoltar-lo (o escoltar-les) amb això en ment és la millor manera d’apropar-se a DROGAS Light.

Now That The Light Is Fading

D’històries d’èxit com la de Maggie Rogers n’hi ha poques. La de Maryland es va donar a conèixer amb “Alaska”, una peça de pop folk amb influències d’R&B i dance que va escriure en només 15 minuts després d’una masterclass amb Pharrell. El productor dels Neptunes va començar a promocionar “Alaska” i Maggie Rogers va aconseguir un contracte amb una discogràfica que més tard li permetria llançar el que tenim ara aquí: el seu primer EP comercial.

Singles imprescindibles: gener, febrer i març 2017

Si em seguiu a Spotify sabreu que faig una playlist mensual amb els millors singles —o cançons soltes— que hagin sortit aquell mes. Les últimes llistes, però, m’han quedat especialment llargues: perquè descobreixo més música i perquè sembla que la música genial no té fi. És per això que en aquest article recullo alguns dels meus singles preferits de les últimes tres playlists —això és, els preferits dels preferits, els imprescindibles (guinyo).

Track Review: “Green Light”

FUTURE / HNDRXX

Sota l’aparença de música banal i poc imaginativa, molts fans de Future veuen una història de patiment extrem, de tristor construïda a base de relacions tòxiques —amb les dones i amb les drogues—. Entre el 2014 i el 2015, el raper d’Altanta va llançar els tres mixtapes que li van donar aquesta fama de depressiu incomprès (Monster, Beast Mode i 56 Nights), i un poc més tard ho va rematar amb la que probablement serà la seva gran obra, DS2 —el meu preferit, per altra banda—. Des d’aleshores, Future principalment ha intentat mantenir “momentum” amb diverses col·laboracions i projectes: des de l’àlbum col·laboratiu What A Time To Be Alive amb Drake fins als Purple Reign i Evol que vaig comentar aquí al blog. Ara, Future ha tornat amb dos discs, llançats dos divendres consecutius, un més trap (FUTURE, l’altre més R&B (HNDRXX).

about u

El pop és el gènere amb més visibilitat queer ara mateix. M’és fàcil recomanar àlbums dels darrers anys fets per artistes queer: el debut de Years & Years, el de Troye Sivan, els últims de Tegan and Sara, l’excel·lent estrena de Shura amb Nothing’s Real, fins i tot, i en certa mesura, els discs de Frank Ocean i el de Kaytranada (alguna cosa hi ha de pop allà). about u, el primer disc del trio de Los Angeles MUNA, s’afegeix a aquesta llista.

I Decided.

SweetSexySavage

Tot i que SweetSexySavage sigui, oficialment, l’àlbum debut de la cantant d’R&B Kehlani, el seu segon mixtape, titulat You Should Be Here va ser per a molts la seva carta de presentació al públic general. En el seu moment —fa dos anys— em va agradar moltíssim, per com presentava una “història de reflexió personal i relacions fallides, explicada en primera persona amb melodies atrapants i producció d’escoltar al cotxe amb el volum al màxim creuant la costa oest”. Aquell projecte no acabava de perfilar del tot el que era el “so Kehlani”, però posava sobre la taula els ingredients d’una massa versàtil, tendre i interessant.

Run the Jewels 3

Killer Mike i El-P tenien raó.

I See You

Tot i no ser ni molt menys un disc conceptual, el nou treball d’estudi del trio britànic the xx és un dels àlbums d’indie pop més concisos en missatge i intencions que han sortit recentment.