Enric Llonch

FUTURE / HNDRXX

February 26, 2017 | 1 Minute Read |

Sota l’aparença de música banal i poc imaginativa, molts fans de Future veuen una història de patiment extrem, de tristor construïda a base de relacions tòxiques —amb les dones i amb les drogues—. Entre el 2014 i el 2015, el raper d’Altanta va llançar els tres mixtapes que li van donar aquesta fama de depressiu incomprès (Monster, Beast Mode i 56 Nights), i un poc més tard ho va rematar amb la que probablement serà la seva gran obra, DS2 —el meu preferit, per altra banda—. Des d’aleshores, Future principalment ha intentat mantenir “momentum” amb diverses col·laboracions i projectes: des de l’àlbum col·laboratiu What A Time To Be Alive amb Drake fins als Purple Reign i Evol que vaig comentar aquí al blog. Ara, Future ha tornat amb dos discs, llançats dos divendres consecutius, un més trap (FUTURE, l’altre més R&B (HNDRXX).

Analitzats sense context, els dos són prou similars i pequen dels mateixos problemes: són massa llargs, tenen cançons que sobren i la gran part de les idees que posen sobre la taula són reciclades —a vegades no cal ni anar a projectes anteriors de Future, hi ha repeticions flagrants dins del mateix disc—. I no és que no hi hagi bones cançons (“Mask Off”, “Rent Money”, “Super Trapper”, “I’m So Groovy”…), simplement que costa aguantar més d’una hora de Future en bucle, amb patiment o sense. Ara bé, si tenim en compte tota la discografia del raper i la trajectòria dels darrers anys, HNDRXX és el més interessant dels dos, pel camí que obre de cara al futur i pel retorn melòdic que molts fans de DS2 apreciaran. Future sempre ha tingut una sensibilitat musical especial, i combinada amb la seva veu greu i rasposa, el converteixen en una de les veus de l’R&B-trap més singulars i distintives. Alhora, les seves col·laboracions amb artistes pop/R&B són més que satisfactòries (Tinashe, Ariana Grande, The Weeknd, Rihanna —“Selfish” és una de les millors cançons del 2017, aviso—…). És per això que HNDRXX és més agraït d’escoltar que FUTURE, tot i no ser ni de bon tros un disc genial, ni intentar-ho.

6 / 6+