Internet Explorer no està tan malament
Des de fa tres mesos o així 1 utilitzo Internet Explorer com a navegador per defecte i principal en el meu ordinador habitual, el que utilitzo per fer tota la meva feina diària, que com sabreu passa en un 85% de les vegades per un navegador d’Internet.
Abans d’utilitzar el programa de Microsoft, havia fet servir Firefox (abans del canvi d’interfície, fins i tot) i Chrome. De fet, Chrome és el navegador que faig servir en tots els altres ordinadors que toco, per la seva fantàstica sincronització, les extensions que ja tinc configurades i aplicacions com TweetDeck. Però l’ordinador d’escriptori sempre ha anat una mica més per lliure, i allà utilitzo el navegador que em dóna la sensació que va més fluid, que és més ràpid i més lleuger; i és per això que vaig decidir posar a prova Internet Explorer.
«Tens la sensació que vola, tot el contrari que Chrome»
Aquí no trobareu xifres ni tests de velocitat, però sí us diré que Internet Explorer 11 és el navegador que m’ha anat millor en el meu ordinador de sobretaula. Vola, és molt bonic (m’encanta que els seus botons només ocupin una sola fila i no dues com a la gran majoria de navegadors excepte el nou Safari de Yosemite) i té un renderitzat de fonts correcte (el de Windows). El de Chrome fot fàstic, encara que l’hagin millorat amb l’última actualització, i el de Firefox està bé; però el millor a Windows és el d’IE.
Què m’ha fet tornar momentàniament o definitivament a altres navegadors com Chrome o Firefox? Les extensions, com la de Pocket o Buffer, bàsicament. De fet és possible que em torni a quedar a Chrome ara que han millorat el renderitzat de fonts, però Internet Explorer fa tantes coses bé que compensaran haver d’utilitzar un segon navegador per tasques concretes, com he fet durant els últims tres mesos.
Si utilitzeu Windows i teniu un perfil d’usuari similar al meu, doneu-li una oportunitat a Internet Explorer. En el fons només és el navegador més odiat del planeta.
-
M’agradaria saber la data exacta, per poder-la posar aquí a l’article, però com ja és habitual no la vaig apuntar pensant que mai seria d’interès… ↩