Deception Bay
L’espera entre Little Mourning i Deception Bay, el primer i segon disc de Milk & Bone respectivament, s’ha fet eterna i solitària. El duo quebequès (però musicalment angloparlant) ha trigat tres anys (no és tant!) a treure la continuació d’un dels meus àlbums preferits d’aquesta segona meitat de dècada. La seva barreja idiosincràtica de dream pop, bedroom pop, electrònica i r&b contemporani les van convertir en un grup a seguir de molt a prop. Tant bon gust i tanta sensibilitat melòdica es reflectien en autèntiques joies com “New York” (un dels singles més populars del primer àlbum) o “Coconut Water”. Des d’aleshores, Milk & Bone han tret un parell de cançons soltes, com “Poison” o “Natalie”, però a finals de l’any passat van donar el tret de sortida del segon disc amb el senzill “Daydream”, una de les seves cançons més enganxoses. Aquest i conseqüents singles donaven la impressió que el futur disc seria més ambiciós i més pop (el que en anglès resumirien amb “bold”.) I així ha estat.
Deception Bay consolida el so de Milk & Bone i explora els marges del que fins ara eren influències. Hi ha moments d’electrònica excel·lents (com “THE FLOOD” o “Faded” —que ja li agradaria a Jamie xx haver produït), d’altres en què la composició enganxosa del duo arriba al nivell dels millors songwriters del pop contemporani (“BBBlue”, “KIDS” i més). El so de Milk & Bone és tan modern, tan fresc, que fins i tot quan segueix les normes més genèriques (la del “pop drop” per exemple), les cançons sonen personals, quasi massa íntimes. Les balades donen pas als bops i quan no te n’has adonat estàs submergit en capes de sentiments, sintetitzadors i veus que acaricien.
És una llàstima que el duo no hagi aconseguit més notorietat fora del seu país (i crec que a algun lloc d’Europa, més al nord, també els va prou bé), perquè Deception Bay és el tipus de disc, accessible però únic, emotiu però gens melodramàtic, que et catapulta a Spotify, blogs de pop alternatiu… Necessitem més grups amb la sensibilitat i el talent de Milk & Bone, i el seu nou àlbum sap perfectament com cridar-ho sense alçar la veu.
8
