Enric Llonch

TOTEP

February 21, 2018 | 1 Minute Read |

Kero Kero Bonito va sorprendre tothom fa una setmana amb el single “Only Acting”, una peça que transformava per complet (o quasi) el so del trio. Tot i començar amb restes del seu dance pop ensucrat, la cançó té tocs d’indie rock i, progressivament, industrial i art rock, guanyant-se comparacions amb Death Grips i Xiu Xiu entre d’altres. Un single explosiu i en part frustrant que ha resultat en un EP també llançat per sorpresa, amb “Only Acting” i tres cançons més que l’acompanyen, cada una apuntant en una direcció diferent però compartint una sensació de “self-awareness” que explora la fama i futur de la banda en les seves lletres.

Sonorament, com deia, és un EP dispers i extremadament breu, que combina l’R&B-pop de “Cinema” amb el low-fi noise-rock de “You Know How It Is” (una autèntica delícia de cançó extremadament enganxosa). Amb TOTEP (‘The One True EP’ suposo), Kero Kero Bonito sembla començar una nova fase d’experimentació sorollosa que pot alienar els fans més enamorats del seu so anterior (tot i que KKB ja havia explorat amb sons més orgànics), però que sorprèn i excita si tenim en compte el potencial d’un futur àlbum. TOTEP és, dins dels esquemes de Kero Kero Bonito, ambiciós i revolucionari per a una banda amb un so tan establert, però això no significa que sigui millor que el futurisme hiperpositiu del seu debut. No podem deixar de tenir en compte que són només 11 minuts on tot pot arribar a funcionar per la pròpia brevetat i instantaneïtat del format. En un projecte més llarg, aquest aventurisme pot demostrar la versatilitat del grup o, pel contrari, donar la raó als que ja diuen que si una cosa funciona, no la toquis.

7