Worldwide Angel
La catalana Bad Gyal ha aconseguit en els darrers anys, des del llançament del seu primer mixtape Slow Wine Mixtape, presència en els festivals més prestigiosos de l’Estat, bones crítiques a publicacions estrangeres com Pitchfork, i un seguiment a xarxes socials que sembla estar més per la seva personalitat que no pas per la seva música (l’acollida dels darrers singles a Spotify és tèbia, com a molt). En qualsevol cas, Bad Gyal (de nom real Alba Farelo) ha tret recentment el seu segon projecte de mitja durada, titulat Worldwide Angel, picant l’ullet a aquesta expansió internacional que l’ha portat a fer una gira als Estats Units.
És molt probable que qui es posi a escoltar Worlwide Angel ja sàpiga què esperar d’un disc de Bad Gyal (i si no recorreu millor a “Mercadona” o “Fiebre”, alguns dels seus èxits), i el mixtape no fa res per canviar aquestes expectatives. La producció ha tingut una millora substancial: els beats de gent com Jam City, DJ Florentino o Dubbel Dutch donen una profunditat musical a les cançons de Bad Gyal que ella poques vegades dóna melòdicament o vocalment. Quan això passa, però, creen autèntiques joies: com és el cas de la poppy (molt “Felix Snow meets The Chainsmokers”) “Internationally”, el clàssic instani “Tra” o la sorprenent (aquesta guitarra!) “Candela”. Hi ha casos en què un dels dos s’emporta el protagonisme: a “Blink” Bad Gyal que fa el que pot per ser igual d’interessant que el que sona sota ella, i no ho aconsegueix; mentre que a “Yo Sigo Iual” l’artista sona especialment fascinant, en un dels talls més introspectius i més melancòlics de tot el mixtape. En d’altres casos (les dues últimes cançons), tant la producció com ella posen el pilot automàtic i el resultat acaba empitjorant la sensació que t’emportes de tota la cinta.
La pròpia naturalesa de mixtape de Worldwide Angel intenta baixar automàticament les expectatives i exigències de la música que hi ha dins, i tot i que realment Angel sona més cohesiu, més conjunt que l’anterior projecte de Bad Gyal, esperava una millora un pèl més substancial (no necessàriament innovació però consistència, i aquí hi ha moments en què es nota que les idees no hi eren o simplement no es va fer l’esforç). Amb tot, la cinta té algunes de les millors cançons de Bad Gyal fins ara, producció elegant i eficaç, i una durada tan breu que invita a la repetició. Si en pot treure un parell de hits ja li anirà bé, i si tenim un tercer projecte més complet d’aquí poc, encara millor.
6+
