Crítica de "Jobs"
Fa poc es va estrenar als cinemes catalans la pel·lícula Jobs (Joshua Michael Stern, 2013). Aquest “biopic” sobre la vida del cofundador d’Apple era un dels films per a “geeks” més esperats del 2013. I parlo en passat perquè després de veure-la la sensació no és la mateixa que donaven els tràilers. Jobs és la pel·lícula que Steve Jobs no hauria volgut veure mai? Probablement.
La pel·lícula retrata la joventut d’Steve Jobs, des dels seus anys a la universitat fumant, sense estudiar i sent vegà, fins al Jobs empresari que vol venjança per als seus rivals al negoci. El guió, doncs, intenta explicar una progressió del personatge principal tot i que realment no n’hi ha cap a la pel·lícula. El Jobs del film és egoista i malvat amb els que l’estimen, des del principi fins al final de la pel·lícula. Tal com s’ha explicat després, Steve Jobs no sempre ha estat així. El guió és mediocre, i el plantejament del temps erroni. Se centra en temes poc interessants per al públic general, de junta d’accionistes a junta d’accionistes i tiro perquè em toca, i obvia petits detalls o directament els retalla per passar-ne via. És selectiva, i no precisament justa. Aquest fet combinat amb una duració de més de dues hores que fa que pugui provocar badalls a la sala. Durant la meva sessió no érem pas més de 10 persones (i era el dia de l’estrena!) i dubto que tothom estigués tan concentrat com jo.
Passem a parlar dels actors, que en general són mediocres i no destaquen per sobre dels altres elements de la pel·lícula. Però hi ha un “però”, valgui la redundància: Ashton Kutcher és fantàstic. Fa el paper d’Steve Jobs i, com ha explicat en diverses entrevistes, no només és similar a Jobs físicament sinó que també ha intentat imitar els seus gestos, la forma de parlar (desapareguda a la versió doblada) i de caminar. Segurament és el paper de la seva vida.
Jobs és una pel·lícula interessa, però que si fos sobre un empresari d’èxit “normal” o d’un altre personatge menys famós no hauria sortit dels Estats Units. És pobra en guió, i li falta aquell detallisme que el cofundador d’Apple posava en les coses. Li dono un 6, i gràcies a Kutcher.