Track Review: “Green Light”
Amb una primera escolta ràpida, “Green Light”, el primer i nou single del segon disc de Lorde, crida poc l’atenció. Funciona, sense cap mena de dubte, però no sorprèn necessàriament. La gràcia de la cançó —una característica que ja tenien en certa mesura les cançons de Pure Heroine— és que sota una aparença inofensiva amaga detalls pensats amb molta cura i un bon gust formidable. Aquests detalls la converteixen no només en una de les peces més passionals de l’escassa discografia de la neozelandesa sinó també en un dels millors singles pop dels darrers anys. Partint d’una estructura prou tradicional i un so establert però no esgotat, Lorde, Antonoff i Little creen una cançó sobre desamor recent sorprenentment polifacètica, que sap molt bé com alternar estats d’ànim i ritmes al servei de la narrativa punyent que desplega la veu característica de Lorde en poques paraules. Mentrestant, l’instrumental la reforça i hi aprofundeix, renovant les diferents fases de la cançó just quan comencen a fer-se repetitives i construint per altra banda una tornada memorable i ballable. És francament admirable que un lead single d’aquestes característiques al 2017 —i amb tant de hype— compleixi les expectatives creades, però Lorde i el seu equip ho han aconseguit, i ara només queda veure si poden fer el mateix amb l’àlbum complet, Melodrama.
Millors línies: “I know about what you did and I wanna scream the truth / She thinks you love the beach, you’re such a damn liar”
Sona a: L’antiga Lorde (duh), Carly Rae Jepsen, Icona Pop i Taylor Swift però amb més personalitat, més ràbia i més matissos. També sona com quan finalment deixes d’aguantar-te les ganes de plorar i balles amb els ulls vermells — si algú mai ha fet això.
Alguna cosa més?: Sí, aquest és el meu single preferit de l’any… de moment.