Track Review: “Attention”
Abans de l’última tornada d’“Attention”, Charlie Puth suspira, l’instrumental s’atura completament i ell suspira. És un moment de cansament, com si no tingués ganes de cantar el mateix chorus per tercer cop, com si estigués fart de repetir una situació real i emocional en el seu cap per fer-ne una cançó. Altres popstars aprofitarien el silenci per tenir un moment de sensualitat i intimitat amb l’oient, però Puth està cansat.
És lògic. El cantant-compositor-productor porta fent èxits des que el 2015 va treure aquella cançó que deia “Let’s Marvin Gaye and get it on” i que el va convertir en una mena de Meghan Trainor masculí, un artista que treu la pols del soul de fa dècades amb un pop blanc —en els dos sentits de la paraula— i genèric. El seu primer disc, Nine Track Mind (tot i que tenia, en la seva versió normal, 13 cançons), contenia altres èxits com la col·laboració amb Wiz Khalifa “See You Again” per a la banda sonora de Furious 7 o el duet amb Selena Gomez “We Don’t Talk Anymore”. Aquesta última demostrava que Charlie Puth, si s’hi posava, podia escriure, compondre i produir peces de pop irresistibles que tot i tenir poca personalitat funcionessin a la perfecció. Ara Puth està preparant un segon àlbum, i tal com explicava a Genius, serà molt més personal i autèntic que el primer. La seva estratègia la compara amb el que va fer Taylor Swift: primer va treure música inofensiva i per a tothom i ara ve la música que realment volia fer, un cop ja té la nostra atenció.
I sí, “Attention” és una excel·lent carta de presentació per a l’autèntic Puth. Una cançó amb un instrumental hipnòtic —aquesta bassline és pura perfecció—, una lletra en què molts es podran identificar —sobre Bella Thorne, diuen els rumors— i una melodia hiper enganxosa —al podcast Switched on Pop l’analitzaven, per cert—. Charlie Puth ha fet la millor cançó de Nick Jonas que no és de Nick Jonas, i ho està petant a Spotify, més que qualsevol cançó recent del propi Jonas 1. Els artistes masculins de “pop autèntic (a.k.a. acústic)” estan de moda, tots ho sabem. Només cal veure l’èxit d’Ed Sheeran, Shawn Mendes i companyia, o com el country-pop de “Body Like A Back Road” va arribar a ser #6 als Estats Units. Charlie Puth podria ser el primer a aprofitar aquesta tendència lamentable per fer música realment bona i gaudir del fanatisme d’aquest públic que comença amb “white” i acaba amb “moms”. Si segueix traient coses com “Attention”, preparem-li la placa honorífica.
Millors línies: “I know that dress is karma, perfume regret” em fascina des d’un punt de vista d’economia lingüística molt sueca, però la tornada és la millor part de la cançó: “You just want attention, you don’t want my heart / Maybe you just hate the thought of me with someone new / Yeah, you just want attention, I knew from the start / You’re just making sure I’m never gettin’ over you”
Sona a: Nick Jonas
Alguna cosa més: Us imagineu que la cançó s’hagués dit “ATTENT!ON” com surt a la portada del single? Em moro.
-
Pobret meu. Ho he estat mirant i “Attention” ja té més reproduccions allà que qualsevol cançó de l’últim àlbum de Nick Jonas, amb l’excepció del lead single “Close” (el disc de Nick Jonas va sortir l’any passat, “Attention” el mes passat). La cançó de Puth també té més reproduccions que les últimes cançons de Lady Gaga (“The Cure”), Katy Perry (“Bon Appétit”) i Lana del Rey (tant “Love” com “Lust for Life” amb The Weeknd). ↩