Redemption: Febrer i Març 2016
Recupero algunes de les coses que més he escoltat en els dos últims mesos i les comento.
Lais - 114 EP
Lais és un dels múltiples artistes nous que estan sortint de la ciutat de Toronto. Algunes de les seves cançons, fins ara només publicades a Soundcloud, han aparegut diverses vegades al programa de ràdio de Drake i companyia OVO Sound Radio, però Lais no és un altre artista de Soundcloud més. Amb 114, el seu primer EP comercial, demostra que sap compondre cançons i només fer repeticions vocals sobre beats interessants. I els beats ho són, d’interessants, però és que la seva veu i les seves lletres també (destaquen “Cocaine Rain” i “Remember Me Gold”). 114 és un EP molt curtet però un bon punt de partida per a tots els que busquin un alt-R&B amb més personalitat i caràcter que qualsevol de les còpies de PARTYNEXTDOOR que es troben a internet. 7/10
Charli XCX - Vroom Vroom EP
Després de la genial compilació Product de l’any passat, Sophie torna a ser aquí, aquest cop de la mà de Charli XCX i el seu Vroom Vroom, un EP de pop alternatiu que barreja la producció del de PC Music amb la veu plena de personalitat i caràcter de la cantant de “Fancy” (i que ara ha llançat una discogràfica dedicada exclusivament a l’alt-pop). El resultat és excel·lent, breu però ple d’intensitat, mala baba, ritme i ball. Imprescindible. 8/10
Yung Lean - Warlord
És difícil prendre’s aquest noi seriosament però aquí hi tornem a ser amb un altre àlbum de cloud rap infecciós i lletres estúpidament infantils. Els beats són frescos i, en general, prou interessants, mentre que els raps de Yung Lean es desemmascaren d’autotune (en comparació amb els seus projectes anteriors) i sonen… bé, si això és positiu per a un àlbum així. No és terrible. 5/10
Macklemore & Ryan Lewis - This Unruly Mess I’ve Made
Ho de reconèixer, no m’esperava que m’agradés tant. Això no vol dir que sigui excel·lent ni em flipi, simplement que (aquí va) està bé. L’àlbum comença amb l’espectacular “Light Tunnels”, una seqüència temàticament sorprenent —dubto que hi hagi una altra cançó que relati amb tan detall una nit de Grammys— i que està produïda amb una grandiositat i cura extraordinàries. This Unruly Mess I’ve Made, com el mateix Macklemore defineix tot l’enrenou de carrera que ha tingut després dels èxits de “Can’t Hold Us” i “Thrift Shop” i la posterior polèmica als Grammys, és un àlbum que innova poc però executa prou bé la majoria de coses que es proposa. Porta Ed Sheeran per una cançó sobre la paternitat dolça, cursi però efectiva, porta els mítics DJ Premier i KRS-One per una peça sobre graffitis, i aconsegueix tractar temes complexos com la sobredosi de medicaments amb el tacte i alhora l’explicitat típiques de Macklemore. Pel camí s’equivoca, amb l’horrorosa “Dance Off”, l’avorrit últim terç del disc o la joia de la corona, l’excessivament llarga, fragmentada i poc concloent “White Privilege II”. El disc comença genial i amb cada cançó va perdent una mica de frescor — a partir de la setena o vuitena ja perd el nord i el nostre interès, però és de destacar que almenys l’aconseguís en primer lloc. 7/10
Kendrick Lamar - untitled unmastered.
Kendrick trenca un cop més les nostres expectatives amb untitled unmastered., un projecte de poques cançons que, efectivament, no estan titulades ni tenen l’acabat de masterització excel·lent que acostumen a tenir els seus discs. untitled unmastered. són pistes soltes que complementen To Pimp A Butterfly però que per ser incompletes o lleugerament diferents al cos del disc principal se’n van quedar fora. Tot i així, Kendrick continua aportant lletres molt ben escrites, històries interessants i instrumentals que van del trap al jazz i al soul. Recomanat. 8/10
2 Chainz & Lil Wayne - Collegrove
Collegrove va ser presentat originalment com el nou projecte col·laboratiu entre els rapers Lil Wayne i 2 Chainz, i tot i que ha acabat sent un disc de 2 Chainz amb features de Wayne, la part de “col·laboratiu” hi és perquè la química entre tots dos és inqüestionable quan hi ha una bona cançó sobre la taula. Com a “projecte” és regular, té alguns bangers destacables (“Bounce” i “Gotta Lotta” són els meus preferits) però poca cosa més. 5/10
The Knocks - 55
Meh. Té un parell de cançons interessants, sobretot per la seva barreja d’estils, èpoques i influències (jo destacaria “Love Me Like That” amb Carly Rae Jepsen i “Classic” amb Fetty Wap i Powers). La resta són peces atractives però que, o no aporten res de nou, o simplement són música de fons. 5/10
Lemon Demon - Spirit Phone
Una altra joia. La vaig descobrir a través de l’Anthony Fantano i des del que el vaig escoltar per primer cop no l’he parat d’escoltar. Pop estrany i friqui? Segur. Però terriblement enganxós, ben escrit i ben produït? També. Llàstima del mixing, un problema que per sort es dilueix un cop t’acostumes a com sona el disc. Si voleu punts de partida us recomano “Touch-Tone Telephone”, “Cabinet Man”, “When He Died”, “Sweet Bod” i “I Earn My Life”. És important saber que el disc té una segona part amb demos i bonus que no necessàriament heu d’escoltar, tot i que no són ni de bon tros avorrides ni dolentes, tot el contrari. 8/10
