Parlem dels nous iPads
Fa unes setmanes (el temps passa tan ràpidament), Apple va presentar els nous iPads. Per una banda el mini Retina i per l’altra l’Air. Aquest últim ja es va posar a la venda divendres, conjuntament amb la rebaixa de preu de l’iPad mini sense pantalla Retina. Així doncs, la línia d’iPads d’Apple queda actualment d’aquesta manera (preus de l’Apple Store espanyola):
- iPad Air: 9,7” Retina, A7, des de 479 euros
- iPad 2: 9,7” Sense Retina, A5, des de 379 euros
- iPad mini amb pantalla Retina: 7,9” Retina, A7, des de 389 euros
- iPad mini: 7,9” Sense Retina, A5, des de 379 euros
He decidit incloure la pantalla, la resolució d’aquesta i el processador ja que són les característiques que marquen cada iPad. Si ens hi fixem, veurem que els dos dispositius amb pantalla Retina inclouen el mateix processador A7, de 64 bits i acompanyat de l’M7, la mateixa càmera de 5 megapíxels, port Lightning i autonomia idèntica sobre el paper.
John Gruber ho comentava fa uns dies: la diferència actual entre un iPad mini amb pantalla Retina i l’iPad Air és la mida de la pantalla. Amb les reduccions de pes, dimensions i gruix ja no hi ha argument vàlid, una mica com passa amb els MacBook Air i els MacBook Pro. Gruber diu que la diferència és comparable amb el portàtil d’11 i 13 polzades – tot és qüestió de mida, no d’especificacions.
L’iPad mini de l’any passat, que encara es ven en una versió de 16 GB per 289 euros, va ser criticat amb els arguments habituals antiApple: massa car, la competència és molt millor i més barata, etc. Mentre l’iPad de quarta generació tenia una pantalla Retina impressionant i un processador A6X a l’última, l’iPad mini es va haver de conformar amb les especificacions de l’iPad 2, que també es continua venent per 379 euros. Sobre aquest model podem aplicar les mateixes crítiques.
Com Apple pot estar venent una tauleta de fa dos anys per un preu similar a tauletes d’última generació, com la Nexus 10 de Samsung i Google? La resposta també és habitual i senzilla: perquè pot. La pregunta important és qui pot estar comprant l’iPad 2. Bàsicament per a escoles ja que és gran, senzill tècnicament i “barat”. Per a comerços també va bé. L’altre apunt que m’encantaria fer és que l’iPad 2 que ven actualment Apple no és el mateix que es va presentar fa dos anys. Ho escoltava a l’últim podcast d’Hacía Falta (un dels millors podcasts en espanyol que es poden escoltar): Apple va actualitzar-lo silenciosament amb canvis al xip per fer-lo més eficient. Tot i així, continua sent una tauleta desactualitzada per culpa del connector antic. Marco Arment deia que és molt possible que l’iPad 2 s’actualitzi a iOS 8 d’aquí a un temps. Si fos cert, sorprendria als fandroids, que aquesta setmana han vist com la versió d’Android per aparells senzills no és compatible amb un mòbil de gamma alta Nexus de fa dos anys. Això sí que és sorprenent.
Tornant als iPads, veiem com Apple ha fet un salt impressionant. En tan sols un any han pogut col·locar una pantalla Retina a l’iPad mini sense sacrificar bateria ni augmentar dràsticament el pes de la tauleta. El mini deixa de ser una tauleta més senzilla i passa a ser una alternativa al model gran, i això dificulta (encara més) la decisió de compra entre l’Air i el mini.
També hem vist com cap dels nous iPads du Touch ID, ni models daurats. En aquest sentit, l’iPhone 5s continua sent “the most forward-thinking iPhone yet”, tal com comentava a la meva peça de “L’iPhone mainstream és el nou iPhone de baix cost”. Segurament, el preu i la disponibilitat dels components són els responsables de la decisió, i no un tema de màrqueting com és fàcil pensar.