-
February 16, 2013
L'arxiu de Twitter, Desembre 2010 - Setembre 2011
Recentment he pogut activar l’arxiu de Twitter. Me l’he descarregat i he repassat els tuits més destacats des que vaig crear-me un compte (desembre del 2010) fins el setembre del 2011, quan vam llançar Paella de Bits. Per no contaminar el timeline de tots els meus seguidors amb parides que només em fan gràcia a mi, he decidit fer diversos pots en què enllaço el tuit original i hi afegeixo un petit comentari per entrar en context. Ready?
-
February 10, 2013
Week Pocket 002
Diumenge a mitja tarda. Moment de la migdiada, o potser del cafè amb galetes (o donettes de xocolata acabats de treure de la nevera). iPad a la mà esquerra, tassa a la dreta.
-
January 28, 2013
Com comentar al blog sense posar cap comentari
Com ja haureu vist (heu tingut força temps per fer-ho) en el nou disseny del blog no hi ha comentaris. No es poden veure els comentaris escrits, ni posar-ne de nous. La raó és senzilla, crec que són totalment innecessaris i prescindibles partint de la base de la meva experiència com Editor i alhora com a lector de molts blogs. En el 95% dels blogs, molts comentaris són brossa (SPAM). Creieu que val la pena gestionar tot un sistema de comentaris per quatre que realment siguin interessants, i haver de passar el filtre d’SPAM + Trolls + Bah cada cert temps? Jo crec que no. Però com que m’agrada el debat, us proposo diversos sistemes per respondre a un article meu sense haver d’utilitzar els comentaris - en el vostre cas és impossible si és al meu blog.
-
January 22, 2013
Don’t believe everything you read
Ens ho han tornat a fer. O més aviat, els ho han tornat a fer. Si el periodisme tecnològic ja estava qüestionat per la gran quantitat de rumors que es publiquen cada dia, ara el tema passa les fronteres i ja ha arribat al món dels videojocs. La Next-Gen de consoles està a tocar i, com és lògic, totes les publicacions s’aprofiten del tema publicant a la mínima qualsevol notícia sobre aquestes, sabent que evidentment aconseguiran una gran repercussió. Així és com es mou aquest món a dia d’avui. I només falta que arribi a la redacció un rumor perquè la maquinària s’engegui i comenci a produir posts a dojo sense seguir cap mena de lògica ni cap pensament racional, sense parar-nos a pensar-ho abans de clicar el botó de Publicar. No, només pensem en tot el que vindrà després: visites, clics, retweets, i més visites, i que giri la roda, no?
-
January 14, 2013
Els croissants amb xocolata del carrer Tres Creus
Des del setembre, crec recordar, hi ha una botiga anomenada ‘Croissants de Paris’ al Carrer Tres Creus de la meva i fantàstica població, Sabadell. Fa unes setmanes hi vaig anar per provar aquests croissants que tan famosos s’han fet a Terrassa (sí, la botiga és originària de Terrassa, ecucs). Vaig demanar un croissant de xocolata i em van donar una cosa que en tenia dues, de xocolates: blanca i negra. Però em va encantar ja que estava acabat de fer, o almenys a jutjar per la temperatura, i era realment bo.
-
January 11, 2013
El nou Gizmodo en espanyol
Fins ara, NetMediaEurope s’encarregava de la gestió de la versió en llengua espanyola del popular web sobre tecnologia, internet i coses geeks Gizmodo. I es veu que Gawker, la responsable de la versió original (l’americana) de Gizmodo ha decidit portar el desenvolupament d’aquesta versió a Nova York, on, des de les oficines de Gawker als Estats Units, coordinaran el projecte. Els redactors de l’anterior Gizmodo en espanyol van escriure aquesta nota al portal hores abans del llançament del nou web, diu així. He hagut de produir jo un document perquè pugueu llegir aquest article d’acomiadament ja que quan Gawker va estrenar la nova pàgina web va eliminar tots els articles anteriors, inclòs el d’acomiadament publicat unes hores abans. La veritat és que jo mai he sigut un seguidor de Gizmodo. De fet, quasi mai hi entrava. En part perquè el disseny era extremadament antiquat i horrible. Però tampoc ho sóc de la versió americana, tot i tenir una aparença acceptable no m’agraden gens el tipus de continguts. No sóc el seu target, ja ho veig, però sincerament, no m’agrada. Per la nova versió espanyola han fitxat a Manuel Ángel Méndez (que continua escrivint al seu bloc de tecnologia dins d’el País) com a editor principal. A més, estrenen un nou disseny que segons he llegit serà el que utilitzaran tots o la gran majoria de mitjans de Gawker en els propers mesos. I sí, és responsive. També han presentat ‘Kinja’, una plataforma de blogging + comentari que segons ells suposa una gran evolució - tot i que a mi no m’ho ha semblat gaire. En general el canvi és cap a (molt) millor. El nou disseny és realment fantàstic i els continguts són bons. De fet, espero que no canviïn ja que de moment no té res a veure amb la versió americana: són seriosos però amables, sense entrar en demagògies ni populismes (ehem titulars per cridar l’atenció ehem). Benvingut Gizmodo!
-
January 04, 2013
Com deixar Google Reader
A la xarxa, fa uns dies, era trending topic el 2012. Quan un any s’acaba normalment ho associem a alguna cosa més que un dia que passa, alguna cosa més que 24 hores de les 8760 (matemàtics, no us poseu amb mi) que tenim al llarg de tot l’any. És hora de fer balanç, de repassar el que hem fet durant aquest temps i també mirar cap al futur. Els propòsits d’any nou abunden per la nostra ment mentre escoltem el concert d’any nou. Un dels meus propòsits del 2013 era llançar això que ara mateix esteu llegint. Durant aquests dies que no hi ha hagut massa feina (tant pel tema classes com a Veus Mèdia) he pogut pensar com volia que fos Enric Llonch.com realment, sense pensar en les limitacions. És evident que les estones offline (encara en disposaré de més fins el 8 de gener) ajuden a pensar amb més claredat. En un altre post ja explicaré més a fons el tema disseny (un blogger s’ha d’administrar bé els posts) però de moment quedeu-vos amb això: crec que com actualment està el meu blog és com m’hauria agradat si hagués pogut fer el que volgués. Potser hi faria quatre canvis, però tal com està ara mateix m’encanta. En aquest altre post, o en un altre altre, intentaré recopilar alguns enllaços que m’han servit per documentar-me sobre el tema del minimalisme i la senzillesa. No sóc ni dissenyador gràfic (tot i que aquesta és una de les meves passions) ni molt menys dissenyador web, però m’he hagut d’espavilar per fer una cosa que almenys, a mi, m’agradés. Per tant, gaudiu del 2013, que tot just acaba de començar. Jo també ho intentaré, i us ho explicaré aquí.
-
December 31, 2012
2013
A la xarxa, fa uns dies, era trending topic el 2012. Quan un any s’acaba normalment ho associem a alguna cosa més que un dia que passa, alguna cosa més que 24 hores de les 8760 (matemàtics, no us poseu amb mi) que tenim al llarg de tot l’any. És hora de fer balanç, de repassar el que hem fet durant aquest temps i també mirar cap al futur. Els propòsits d’any nou abunden per la nostra ment mentre escoltem el concert d’any nou. Un dels meus propòsits del 2013 era llançar això que ara mateix esteu llegint. Durant aquests dies que no hi ha hagut massa feina (tant pel tema classes com a Veus Mèdia) he pogut pensar com volia que fos Enric Llonch.com realment, sense pensar en les limitacions. És evident que les estones offline (encara en disposaré de més fins el 8 de gener) ajuden a pensar amb més claredat. En un altre post ja explicaré més a fons el tema disseny (un blogger s’ha d’administrar bé els posts) però de moment quedeu-vos amb això: crec que com actualment està el meu blog és com m’hauria agradat si hagués pogut fer el que volgués. Potser hi faria quatre canvis, però tal com està ara mateix m’encanta. En aquest altre post, o en un altre altre, intentaré recopilar alguns enllaços que m’han servit per documentar-me sobre el tema del minimalisme i la senzillesa. No sóc ni dissenyador gràfic (tot i que aquesta és una de les meves passions) ni molt menys dissenyador web, però m’he hagut d’espavilar per fer una cosa que almenys, a mi, m’agradés. Per tant, gaudiu del 2013, que tot just acaba de començar. Jo també ho intentaré, i us ho explicaré aquí.
-
December 09, 2012
De bloggers, opinió i fandroids va la cosa
Jo encara estic al·lucinant amb el cas ‘El Androide Libre’. No, no és un cas de corrupció, però déu n’hi do. El tema és que Nicolás Rivera, redactor a aquest popular bloc sobre Android en espanyol, va escriure un article (ja se n’han fet dos cents mil com aquest, però és igual) en què parla de la seva transició cap a iOS. L’article està marcat en tot moment com un post d’opinió, i simplement explica la seva experiència i, repeteixo, la seva opinió. Doncs bé, es veu que a gran part dels lectors d’El Androide Libre no els ha agradat massa el post, o almenys aqusts són la gent que comenta. Ara mateix hi ha més de 340 comentaris a l’article, i els més destacats (funcionant amb un sistema de votacions) són els negatius. Una gran part de fet ho són, de negatius. Però el problema és que la majoria insulten al redactor, el tracten de venut, d’imbècil (per no dir altres insults més forts) i el desqualifiquen. Ahir llegia pel Twitter que el fandroid (el fanboy d’Android) és encara més radical que el d’iOS. Hi he estat pensant i tenen tota la raó. M’explico, el fanboy d’Apple es creurà superior i tot això, però mai havia arribat a veure una cosa com la que ha passat a EAL. He vist comentaris de gent dient que l’esperin a la sortida de l’aeroport per “parlar amb ell” (es veu que d’aquí poc ha d’agafar un avió). És realment preocupant, i això em porta a parlar sobre l’opinió dels bloggers. Per mi una de les coses que diferencia a un blogger d’un periodista que escriu per un altre tipus mitjà (sé que m’estic posant en terreny perillós) és l’introducció del tema opinió en tots els articles. L’objectivitat no existeix, per tant per què enganyar-nos dient que la portem com a bandera. Evidentment no s’ha de manipular la notícia, ni tergiversar la realitat però una mica d’opinió mai va malament. Mireu aquí mateix, això que esteu llegint ara és opinió. Partint d’aquest punt de vista, jo defenso que qualsevol post pot tenir un punt d’opinió, però si ja passem a l’extrem de fer un article d’opinió (ja ho diu el nom) crec que més clar no pot quedar. Per suposat sortiran els típics trolls dient que ens hem venut a una marca en concret. Efectivament, hi ha bloggers venuts. Però això és com els polítics corruptes, també n’hi ha d’honrats. Em fa gràcia aquest comentari en concret: “Sabemos que este post esta hecho a propósito para ganar pasta con más visitas, y así ganar más pasta por la publicidad. Déjate de buenas palabras. Esto apesta ya.” Què vol dir això? Es pensen que el Nicolás Rivera ha fet aquest article cobrant comissió d’Apple? Mare meva. En el que sí li dono la raó a l’amable senyor d’aquest comentari és sobre les visites. No ho vull relacionar amb el post d’El Androide Libre, però sí que he llegit altres vegades a determinats portals (no tenen perquè ser en català ni espanyol) articles populistes que només volen generar debat brut a base de comentaris trolls per ampliar el sou mensual del redactor. I això passa, però ja és un altre tema, i com diuen els tertulians experts: “un dia haurem de parlar d’això, un altre dia”.
-
December 06, 2012
El nou disseny de Mashable se'n surt prou bé
Fa pocs dies, Pete Cashmore, ens donava la benvinguda al nou disseny de Mashable, un dels portals més influents i populars en el món de la tecnologia i la xarxa en general. El nou disseny està fet per Code and Theory, que pels qui no ho sapigueu van ser els responsables de l’antiga interfície d’Engadget (etapa Topolsky) i de l’actual The Verge, entre d’altres. Per tant, una empresa amb important reputació fent un treball que no podia acabar en fracàs com en el cas del nou Engadget (quina casualitat, aquesta vegada el van fer a AOL mateix, a casa). Tres columnes