-
April 03, 2015
Coses que no molen
Tots tenim coses que no ens agraden. Ahir a la matinada se-me’n van anar acudint algunes. No espero que compartim totes les de la llista, perquè n’hi ha alguna de còmica per arribar a tothom, però crec que ens hi podem sentir identificats. Ja em direu.
-
April 01, 2015
Crec que el hip-hop no és un gènere
iTunes ho té clar, hi ha un sol gènere anomenat «Hip-Hop/Rap». Això, tot i ser pràctic per al servei d’Apple, genera molt debat: és el mateix rap que hip-hop?. No puc entrar en aquest debat perquè amb prou feines puc diferenciar el que en diuen «urban» del que és «R&B» —si és que hi ha diferència més enllà d’interessos comercials i categories dels Grammy—, però amb el que he escoltat de hip-hop fins ara he arribat a una mena de conclusió que m’agradaria compartir. I és que crec que el hip-hop no és un gènere musical.
-
March 28, 2015
Redemption: Març 2015
Aquest mes he fet moltes coses però, repassant la meva llibreta, no tantes com em pensava.
-
March 20, 2015
Vaig perdre l’iPod i no el vaig trobar a faltar
Ja vaig dir en algun article anterior a aquest que recentment havia recuperat el meu antic iPod nano. I no perquè trobés a faltar la rodeta, o la pantalla de poca resolució o la falta d’altaveus. Simplement s’adaptava a la forma que volia escoltar música en aquell moment — de la mateixa manera que a l’estiu vaig parlar de les meves llistes de reproducció d’Spotify.
-
March 17, 2015
Spotify hauria de tancar el seu servei gratuït
No és ni de bon tros una cosa massiva ni preocupant (tot i que m’ajudaria força per radicalitzar la situació i que el meu argument tingués més pes i sentit), però alguns artistes han decidit anar-se’n d’Spotify. El més destacat és el cas de Taylor Swift. La cantant nord-americana ja no va llançar el seu darrer disc (i el més exitós) a la plataforma d’streaming, i pocs dies més tard va decidir retirar-ne tota la seva discografia. S’explicava a Times: I didn't see that happening, perception-wise, when I put my music on Spotify. Everybody's complaining about how music sales are shrinking, but nobody's changing the way they're doing things. They keep running towards streaming, which is, for the most part, what has been shrinking the numbers of paid album sales. With Beats Music and Rhapsody you have to pay for a premium package in order to access my albums. And that places a perception of value on what I've created. On Spotify, they don't have any settings, or any kind of qualifications for who gets what music. I think that people should feel that there is a value to what musicians have created, and that's that. Tothom va centralitzar el debat en termes econòmics: potser d’aquesta manera concentraria les vendes de 1989 en plataformes més atractives per ella, potser era per fer apujar el preu de la discogràfica on pertany, potser... Però poca gent va tractar el tema més interessant per a mi: els sentiments, la sensació que tenim quan escoltem un disc a Spotify — i jo afegiria, sense pagar res. Spotify té dos plans (i ens centrarem només en la versió d’escriptori): gratuït —amb 10h de música i anuncis entremig de les cançons— i de pagament —hores il·limitades, 10€ al mes i sense anuncis—. Taylor Swift es queixa del primer. Però potser no només és l’estrella del country-pop que hi està en contra. Una altra artista destacada, Björk, anunciava fa unes setmanes que també treia el seu darrer àlbum d’Spotify: To work on something for two or three years and then just, Oh, here it is for free. It’s not about the money; it’s about respect, you know? Respect for the craft and the amount of work you put into it. But maybe Netflix is a good model. You go first to the cinema and after a while it will come on Netflix. Maybe that’s the way to go with streaming. It’s first physical and then maybe you can stream it later. Ella planteja una cosa que va un pèl més enllà, el ritme de publicació en les diferents finestres de distribució. Sense entrar en això, crec que ambdues tenen raó. Jo també em sento malament quan un artista publica un nou àlbum i el mateix dia ja el puc escoltar a Spotify. No és que l’escolti allà perquè sigui gratis (pago el Premium), sinó perquè és la meva forma d’escoltar música, la més còmode per a mi. I tot i així, em sento malament i tinc la necessitat de comprar el disc per altres vies. L’última vegada que ho faig fer va ser fa un parell de mesos amb The Pinkprint de Nicki Minaj: el dia de llançament em vaig comprar la versió estàndard a Amazon en digital, i quan vaig poder vaig comprar la Deluxe en físic. L’he escoltat en alguna de les dues maneres? No, l’he escoltat sempre a través d’Spotify. No és que tingui una solució absoluta, però un primer pas que podria fer a Spotify seria el seu servei gratuït, que no és precisament la cosa que els dóna més diners i sí la que més mala crítica els està proporcionant. I quant al temps de publicació de la música, crec que de moment ha de seguir com és actualment, publicant-se pràcticament a la vegada a totes les plataformes onl’artista vulgui ser. Sé que és en detriment de l’artista —és terrible els pocs àlbums que es venen avui en dia—, i potser parlo des d’una perspectiva purament egoista, però encara confio en aquest model. Poden conviure els dos, o els tres —físic, digital tipus iTunes i streaming tipus Spotify—, però calen dues coses: educar el consumidor —gastar en digital/físic per recompensar la feina dels artistes, o en marxandatge, o en concerts, o en difusió, el que sigui per ajudar a continuar fent allò que estimem— i negociar amb totes les parts de la indústria —aconseguir millor percentatges per als artistes musicals, renegociar contractes, buscar una millor flexibilitat en la relació amb els cantants, simplificar la llista de serveis d’streaming disponibles i a la fi perfeccionar el model—.
-
March 11, 2015
El destí potser existeix
No crec en gaires coses —o almenys no en gaires coses «no-científiques» (una manera horrorosa per descriure-les però que ens serveix per saber de què estem parlant)— però sí em meravella el «destí», si existeix tal cosa. M’explico: crec que les coses passen per una raó, i quan no passen doncs també és per una raó 1. No és que sigui tot un conjunt de causes i conseqüències —que també—, sinó que m’agrada retrocedir en el temps i pensar que si no hagués fet tal cosa, ara no estaria fent tal altra — per tant, com que aquesta altra que estic fent la prenc com el destí on tocava arribar, penso que l’anterior fet que m’hi ha portat estava premeditat des d’un bon començament. Em seguiu? Espero que sí, vaja. Sé que m’atenc a les preguntes típiques anti-religioses com «I la fam a l’Àfrica? També passa per una raó de l’univers?» ↩
-
February 28, 2015
Dark Sky Paradise
Ens agradi més o menys el raper pop de G.O.O.D. Music, Dark Sky Paradise és el millor treball (i en el seu moment el més esperat) de Big Sean.
-
February 16, 2015
Gener - Febrer 2015: Redemption
Com que em va agradar el format “Redemption” que vaig fer per aglutinar tot allò de què no havia parlat durant el 2014, el torno a aplicar, ara amb un espai de temps més petit, els últims dos mesos.
-
February 15, 2015
If You're Reading This It's Too Late
Interessant el que ha fet el raper canadenc Drake amb aquest nou LP. Després de publicar àlbum el 2013 —Nothing Was The Same seguia la fórmula Drake dels projectes anteriors: cançons on canta i rapeja sobre temes personals com les seves relacions, el seu passat i l’èxit que ha aconseguit amb el temps—, Drake va sorprendre a tothom amb un llançament digital inesperat d’un projecte tambe inesperat.
-
February 09, 2015
Congrats on your fucking Grammy
A la cerimònia dels Grammy 2015 va tornar a haver-hi polèmica. Els Grammy són els premis més importants de la indústria de la música, i tot i que cada vegada sigui menys important guanyar-ne un, continua sent un aparador comercial fantàstic per a nous i vells artistes.