-
June 07, 2015
Interstellar
Aquesta és una crítica que vaig presentar com a treball opcional per a Llengua Catalana i Literatura, i que ara he volgut penjar aquí. L’opinió està lleugerament extremitzada perquè es tractava de fer un text d’aquest tipus, però és prou sincera.
-
June 06, 2015
Marco! Polo!
«Marco! Polo!» sent repetidament unes deu vegades cada cinc segons, sense exagerar. L’estiu ja és aquí, i és que encara que a tothom li agradi suar per poder queixar-se a l’ascensor de la calor que fa, no és cap novetat. És juny, fa calor, l’estiu ja és aquí.
-
May 27, 2015
Redemption: Maig 2015
Estic molt content amb com ha anat el mes de maig, i ja sabeu que això va lligat, en part, a què he vist, què he escoltat i què he llegit aquest mes.
-
May 12, 2015
Bush
L’altre dia quan vaig entrar a Spotify vaig veure una d’aquelles publicitats enormes de la portada (aquelles de què tots els usuaris Premium ens queixem perquè moltes vegades promocionen àlbums que no encaixen gens amb els nostres gustos refinats). Deia que el nou disc d’Snoop Dogg —que encara no estava a la venda, remarcava— ja es podia escoltar, «en exclusiva», a Spotify. Després vaig esbrinar que ni era exclusiva ni res, però vaja, si això va servir per cridar la meva atenció —més la portada moderna i bonica del disc, que xocava frontalment amb el meu concepte de «nou disc d’Snoop Dogg»—, ja va estar bé. L’anunci també deia que el disc estava produït en la seva totalitat —una cosa curiosa per un disc de rap, on la majoria de cançons solen tenir els seus propis productors perquè s’han fet en estudis, llocs i contextos bastant diferents, à la mixtape— per Pharrell Williams. I mireu que no li tinc gaire simpatia al cantant de “Happy”. Una mica deu ser per l’efecte meme. Un paio que fa una cançó tan exitosa pot acabar fent ràbia, i més si comences a veure que és jurat de The Voice, guanya un Grammy i queda nominat a un altre, i vesteix un dels pitjors barrets de l’any 2014. Potser per això vaig escoltar el seu darrer, i segon, disc. G I R L va sortir després de l’èxit de Happy —originalment una cançó per la banda sonora de la segona de Gru—, i és un àlbum R&B amb funk i dance. A mi no em va semblar res de l’altre món —tot i el Grammy ningú el considera una obra d’art, ni molt menys—i d’aquí ve tot.
-
May 07, 2015
Sóc un escriptor terrible (però milloraré)
Escric per a altres persones (perquè altres llegeixin els meus articles, s’entén) des del 2010 i des d’aleshores no he parat, ja sigui a Twitter o a blogs i webs. És una part súper important de la meva vida perquè em permet fer una de les meves coses preferides (opinar i argumentar) a la vegada que et fa sentir viu, part del món.
-
May 05, 2015
Pink Friday
El primer àlbum de Nicki Minaj es va llançar el 2010 i cinc anys després molts encara el consideren el seu millor disc. Molt probablement ho és, lluitant de tu a tu amb The Pinkprint, el més recent.
-
May 01, 2015
Redemption: Abril 2015
Ja és maig però tocava fer el Redemption del mes passat. No hi ha hagut cap gran llançament musical (he escoltat una mica els nous discs de Young Thug i Tyler, The Creator però poca cosa més nova) i les sèries que he començat a veure són de fa temps. Però hi ha alguna coseta interessant.
-
April 14, 2015
Un blog per a qui?
Quan escrius un blog hi ha una pregunta que t’hauries de fer de tant en tant, sigui quin sigui el teu objectiu amb el projecte, sigui remunerat o no, sigui bo o sigui dolent, fins i tot si no és un simple blog.
-
April 07, 2015
Les carpetes a Spotify
Ahir vaig descobrir que es poden fer carpetes a Spotify. És una funció que surt a l’aplicació d’escriptori i permet organitzar les llistes de reproducció en carpetes, per tenir-ho tot ben ordenadet. Com és lògic en mi, vaig estar una bona estona arreglant-ho tot i estic bastant orgullós del resultat. Per això he decidit escriure un petit article explicant la meva nova organització de playlists a Spotify — si us servei d’inspiració perfecte, i si només serveix per entretenir-vos amb la meva maníaca organització, doncs també.
-
April 06, 2015
Els dos propers mesos
Ja fa temps que a casa no celebrem la Pàsqua.No sóc cristià, tot i que visc en un país de tradició catòlica, i la mona només era un regal dels meus pares que, com a nen encisat pels regals com qualsevol altre, m’encantava. La xocolata era la principal raó. Aquest any les vances de Setmana Santa serveixen per desconnectar. Tòpic. He d’admetre que sóc una persona que li fa bastanta mandra sortir de casa, fer coses, sinó són «coses» que m’interessen o m’agraden. Per tant, marxar per Setmana Santa no és el meu plaer número u; però aquest any m’ho he pres diferent (m’ho havia de prendre diferent), perquè són les últimes vacances abans de la Selectivitat, d’acabar l’escola i tot això. Sé que les properes vacances, les d’estiu, seran genials, les «millors de la meva vida» (tòpic), perquè m’hauré tret de sobre aquest pes amb nom de noi però article femení plural davant. Però és que no sé si vull que s’acabi. L’estabilitat va massa bé per a la ment, i els records són calmants per a la tensió i la incertesa. Potser d’aquí a uns mesos miraré aquest article i pensaré que ja era normal que em passés això. He intentat gaudir d’aquesta setmana i mitja de festa tant com he pogut, ara toca veure què faig amb els propers dos mesos. Que sigui lleu.