Nervous System

July 29, 2017 | 3 Minute Read | música

Anem a obviar, per un minuts, que Julia Michaels és la compositora pop més important dels darrers tres anys. Obviem que ha escrit “Sorry” de Bieber, “Good for You” de Selena Gomez o “Close” de Nick Jonas. Obviem-ho tot per uns minuts i centrem-nos en Nervous System, el primer EP que la compositora ha publicat com a artista principal. Què ens diuen les 7 cançons de l’EP de Michaels? Sorprenentment per un llançament d’aquest tipus, prou.

Una llista:

• Julia Michaels ¹ és neuròtica.

La seva perspectiva sobre les relacions és estressantment transparent. A totes les cançons sap col·locar aquest punt d’obsessió i a la vegada intel·ligència emocional i introspecció que la col·loquen al mateix nivell d’honestedat que les seves contemporànies (Alessia Cara, Troye Sivan, la primera Lorde d’alguna manera també) però tanmateix les supera a l’hora de convertir aquesta personalitat en frases concretes i cançons gairebé temàtiques. És obvi que el fet d’escriure sobre un mateix hi té molt a veure.

• L’EP és un dels pocs EPs pop d’aquest any que tenen narrativa.

No és rebuscadíssima, però hi és. La primera cançó, “Issues”, va ser alhora la primera peça que Julia Michaels va treure. Va ser al gener d’aquest any i va, tal com ella va explicar en entrevistes, sobre el seu nòvio i ella, dues persones complicades en una relació complicada que, afortunadament, funcionava. El vídeo del segon single, “Uh Huh”, comença amb una conversa entre ella i un suposat exnòvio, els dos parlant feliçment de la ruptura. La cançó —sobre desig— ve a continuació, i no acaba d’encaixar amb l’escena inicial, probablement perquè la relació es va acabar més o menys a la vegada que es feia el vídeo. Sabent això, la resta de cançons de l’EP guanyen en claretat: “Worst In Me”, on s’autoculpa de l’estat de la relació, “Make It Up To You”, on se sorprèn que segueixin junts i li promet intentar recompensar-li-ho, “Just Do It”, on s’adona que ell la vol deixar i li demana que ho faci ràpid, “Pink”, on parla despreocupadament de nous nois des d’una perspectiva purament sexual, i “Don’t Wanna Think”, on revela que encara sent coses pel seu ex. L’EP s’acaba a mitja frase, per si no havia quedat clar que no hi ha hagut tancament.

• Selena Gomez té competència (?)

Ja sabíem que Julia Michaels cantava de fons a moltes cançons de Selena Gomez (junt amb el seu company Justin Tranter va escriure gairebé tot el seu darrer àlbum), però escoltant alguns talls del seu EP (especialment els versos de “Pink”) crec que fa més que això. Les múltiples veus que Gomez tenia a Revival? No m’estranyaria que Michaels cantés parts de les cançons en una veu imitant la de Selena Gomez (que alhora ja imita la de Michaels, fins i tot en les cançons que no estan escrites per ella).

• Mattman & Robin són els meus productors suecs preferits (amb Ilya a molt a prop això sí).

El duo produeix tot l’EP amb l’excepció d’“Issues”, que ve de sessions anteriors amb Stargate i Benny Blanco. Tot el projecte té com a fet cohesiu el minimalisme en la producció, una tendència que no han creat però que saben replicar bé. L’altre factor de cohesió és l’habilitat melòdica que desplega Julia Michaels, barrejant contingut líric poc repetitiu amb melodies super enganxoses. Aquí hi ha versos, tornades i bridges. Sembla que passi molt poc però és just el contrari: tot està pensat al mil·límetre, no hi ha ni un sol element que sobri. Passen moltes coses, les justes.

---

Nervous System no només consolida molt admirablement, en un projecte debut, l’estil líric i melòdic de Julia Michaels, sinó que alhora capitalitza en tendències del pop del present i del futur. Minimalisme? Check. Pop xiuxiuejat? Check. L’èxit del compositor-artista per sobre de la popstar comercial convencional? Check. Pop intel·lectual-emocional-empowering d’artistes femenines? Check. Julia Michaels juga amb les regles del gènere demostrant habilitat i coneixement, convertint-se en una veu —ara sí— molt a tenir en compte. Ha vingut per quedar-se.

8