After Laughter

July 31, 2017 | 1 Minute Read | música

Quan es parla d’After Laughter sovint s’invoca la idea de “Paramore s’ha passat al pop”, i sí, aquest és el disc més pop de la banda. El passat emo i punk de la banda queda dissolt en instrumentals de synthpop, new wave i pop-rock dels vuitanta, molt més assolellats i ballables. El disc realment sona com la seva portada: divertit, acolorit i retro-modern (a part dels clàssics que recupera, el disc té moments contemporanis, agafant de les balades de Taylor Swift ¹, els ritmes de Fickle Friends o les melodies de HAIM ²). Les lletres, que Hayley Williams continua cantant amb el seu ímpetu particular, són molt més fosques, però. Williams parla de depressió, inseguretats, problemes de relacions, ansietat, la pressió de la fama, entre d’altres temes. El contrast és evident i buscat. D’alguna manera, gaudir dels ritmes ballables mentre sents Hayley Williams exposar-se d’aquesta manera tan brutal fa encara més tràgica la situació personal de l’artista ³, i converteix el disc en una cosa encara més especial. Si us va la teràpia pop, no us el podeu perdre.

8