La televisió i les xarxes socials
Des de fa un temps, les xarxes socials modernes com Twitter han patit un autèntic boom que ha fet que gent molt diversa entrés en aquest món. Les xarxes socials són mainstream, evidentment, i la televisió ha vist com clarament se’n parla allà. El problema és que no controlen el que es comenta del programa X a la xarxa social Y, sinó que són els usuaris qui decideixen què expliquen i com ho expliquen.
Amb l’objectiu de dirigir ‘el trànsit social’ cap a on els responsables de programes de televisió volen, les cadenes s’han vist obligades a afegir ‘hashtags’ en pantalla. És clar, si jo vull comentar un programa, per exemple ‘Un príncipe para Corina’ (Cuatro), em puc inventar un hashtag que em sembli més o menys lògic i tirar milles: #príncipeparaCorina. Però si Cuatro m’indica que ha de ser #Corina1, doncs l’utilitzaré. D’aquesta manera, Mediaset ja està controlant el trànsit social. Ara no entraré en el tema de les eleccions de les etiquetes de Twitter, però hi ha dues coses evidents: un hashtag unificat aglutina el trànsit social i dóna més visibilitat a la marca del programa; i dos, un hashtag per cada emissió és tècnicament millor per Twitter.
Dit això, la televisió s’ha aprofitat de l’ús de les xarxes socials i ens bombardeja a diari amb chyrons, tickers, i tot tipus d’elements visuals que ens recorden que podem comentar com un tertulià professional (sense cobrar, ai las) amb un simple hashtag, des de casa, sense fer res més que pitjar tecles. I l’espectador que no vol tenir Twitter a la pantalla? Ha d’aguantar tota aquesta contaminació visual que encara dificulta veure més el contingut amagat per mosques de dimensions XL, publimosques anunciant estrenes de la setmana vinent, i indicadors d’edat més grans que tot plegat.
Amb aquest panorama podríem dir que hi ha poques televisions, o pocs programes de televisió, que sàpiguen aprofitar les xarxes socials i adaptar-les correctament en una emissió televisiva, des del meu humil (o no tant) punt de vista). És per això que em va sorprendre el que va fer ahir Gol Television.
Sóc abonat a aquest canal de futbol, o més aviat un canal on fan resums de futbol perquè han perdut la Champions i la Copa, i m’encanta la qualitat que tenen en realització i imatge en programes de producció pròpia. Per això ahir em vaig quedar a Directo Gol, on a les dotze de la nit feien un Hangout de Google+ amb el sabadellenc Axel Torres. La idea era senzilla: la gent durant la setmana va suggerir preguntes per a l’Axel, i les millors li van fer directament a ell gràcies a una conferència de vídeo en directe, un Hangout. Els espectadors situats a la part inferior, i ell responent les preguntes a dalt. Tot perfectament coordinat. L’apartat tècnic, que no és gens fàcil, va ser solucionat amb un 10. No era una captura de l’emissió de YouTube, sinó que era una barreja entre la imatge de càmera del plató amb la de la gent que preguntava. I com dèiem, aquest Hangout es va poder seguir en directe pels canals habituals de Gol T (amb la imatge de TV) o també des de YouTube per a no abonats (amb la imatge directa del HO).
En conclusió, es poden fer coses dignes, boniques, útils i decents sense haver de malmetre l’experiència de l’espectador no social.