I LOVE MAKONNEN 2
Hi ha una alguna cosa especial en la música d’ILoveMakonnen, i amb la seqüela del seu EP homònim això queda més clar que mai. Makonnen té una habilitat magnífica i alhora terrorífica: pot convertir allò estrany en bonic i allò bonic en estrany. Segurament la primera vegada que l’escoltes et molestarà que converteixi allò bonic en estrany, però justament això serà el que et farà retornar-hi una vegada, i una altra, i una altra, apreciant la raresa com a la bellesa diferenciadora de Makonnen.
La seva obsessió amb ell mateix és evident, des del nom artístic que utilitza fins a les coses que explica a les entrevistes. A l’última amb Fader, Makonnen menciona múltiples vegades la necessitat de ser un mateix, de preocupar-se d’un mateix, de buscar-se i trobar-se. És un home de contradiccions (diu de cop «I just go on and live my life and try to uplift motherfuckers. At the end of the day I’m tired of uplifting people. I just gotta uplift myself now because everything else is a waste of time.»). Llegir-lo en entrevistes és igual d’esgotador emocionalment que escoltar la seva música. Makonnen és polifacètic, líricament i musicalment. El seu repertori temàtic és extens: en un moment parla de drogues, en d’altres (i són bastants) d’amors profunds que semblen prou autèntics, i en d’altres fa sorolls guturals per explicar com la teva nòvia està tenint sexe oral amb ell. No li importa parar-ho tot i dedicar una cançó de l’EP a un amic productor que necessita confiar en ell, i com qui no vol la cosa fer un dels bangers més punyents de l’any.
I és que en aquest segon EP comercial, Makonnen produeix dues de les set cançons, mentre que la resta es deixa a productors petits com Richie Souf o Danny Wolf (amb l’excepció de la cançó de DJ Mustard). En conjunt l’EP sona sorprenentment cohesionat i original, sense oblidar el regust trap de la majoria d’instrumentals però sempre aportant nous elements a la mescla. La peculiar veu de Makonnen també hi juga un paper fonamental — la seva forma de cantar no és el que habitualment es consideraria com a bona, però és obvi que ell està entossudit a posar-la en pràctica cançó rere cançó, adaptant-la i modelant-la en temps real com si realment no tingués filtre ni censura. És una de les coses que fan la seva música estranya, una paraula que moltes vegades és un eufemisme per no dir inaguantable — i, en certa mesura, ILoveMakonnen 2 pot ser-ho per alguns, però és innegable que té una màgia especial que fascina i allunya a nivells similars. És una petita joia màgica.
7
