Gone Now
Si una paraula ha definit la música de Bleachers (el projecte en solitari de Jack Antonoff, exmembre de la banda fun. i col·laborador habitual de grans artistes pop com Taylor Swift o Lorde), aquesta és “self-indulgent”. És una cosa que ja vam poder apreciar al seu debut del 2014 —del qual van sortir algunes de les meves cançons preferides d’aquell any, com “Rollercoaster” o “I Wanna Get Better”)—, i que ara s’accentua amb Gone Now, el seu segon disc d’estudi. Aquí Antonoff segueix l’esperit del primer, amb pop enganxós que a vegades ha rebut l’etiqueta d’indie per la seva barreja tan evident, gairebé a manera d’homenatge, de la música pop de finals dels vuitanta i principis dels noranta, amb una especial predilecció per Bruce Springsteen. Els temes lírics, però, aprofundeixen una mica més en la vida d’Antonoff, carregada de melancolia i nostàlgia com és habitual però amb un rerefons més fosc i trist que en anteriors ocasions (la mort de la seva germana quan era adolescent). El problema del primer àlbum també es repeteix en part al segon: algunes cançons individuals funcionen molt millor com a singles solts del que el disc mai funciona com a disc complet, la qual cosa fa que altres peces de la tracklist acabin semblant redundants. Antonoff ho intenta pal·liar afegint motius lírics o musicals que es presenten en diversos moments de l’àlbum i que pretenen lligar-lo, fent imprescindible l’escoltada de principi a final. El resultat altra vegada acaba perjudicant aquests talls més fluixos, ja que funcionen més com a peça per donar estructura i CONCEPTE (en majúscules) al disc que no pas com a moments musicals individuals. Tot i això és innegable que l’ambició cega i assegurada d’Antonoff acaba valent la pena quan produeix himnes com “Don’t Take The Money”, “Everbody Lost Somebody” o “Let’s Get Married”. La resta serà més o menys disfrutable segons com d’interessants —o suportables— trobem les idiosincràsies d’Antonoff. Personalment, tot i els moments fluixos, Gone Now és una millora notable respecte el primer disc i consolida el seu projecte en solitari com un dels artistes més energètics i confiats del panorama pop actual.
8+
