Gener - Febrer 2015: Redemption
Com que em va agradar el format “Redemption” que vaig fer per aglutinar tot allò de què no havia parlat durant el 2014, el torno a aplicar, ara amb un espai de temps més petit, els últims dos mesos.
Bullet Journal
Vull començar parlant del Bullet Journal. És un sistema d’organització basat en l’escriptura a mà: una llibreta i un boli és tot el que es necessita per tirar-lo endavant. Té moltes capes de profunditat però la més bàsica continua sent la llista tradicional de coses per fer que cada dia hem d’omplir i després anar marcant. Us recomano l’article que va escriure l’Ariana Escobar a Vena Sublime sobre el tema i evidentment també la pàgina oficial del projecte on hi ha tota la informació. Passeu també per YouTube i Pinterest, busqueu-hi “Bullet Journal” i veureu exemples i adaptacions del sistema. N’hi ha d’espectaculars i sempre va bé per fer-se una idea del que es pot arribar a fer i després adaptar-ho a cadascú. Jo porto des de l’u de febrer i n’estic molt content. Quan tingui més temps i més coses per dir-ne ho faré en podcast o en un post aquí.
If You’re Reading This It’s Too Late
El nou mixtape de Drake s’ha publicat com un àlbum més i la veritat és que està molt bé. Un dels treballs més rap de Drake. Arriba en un moment genial de la seva carrera, i es nota. Per als que no coneguin Drake o no l’hagin escoltat mai no és l’àlbum per on començar —jo aniria per Nothing Was The Same primer—, però If You’re Reading This It’s Too Late és indubtablement un dels millors mixtapes de l’any, i encara falta Views From The Six, que és l’àlbum pròpiament.
Les meves preferides: Legend, Know Yourself, 6 God
Reflection
Va venir per sorpresa. No coneixia ni el grup —són cinc noies nord-americanes que van participar al programa X Factor— ni que havien de treure el seu primer disc —“Reflection” és pop + R&B—, però gent que segueixo estava completament obsessionada amb el llançament… i hi vaig caure. Per ser el seu primer disc no està gens malament. Sí que potser innoven poc però crec que no és per falta de talent sinó per semblances amb el que ja coneixem, des de Beyoncé fins a Mariah Carey (li dediquen una cançó amb Tyga brutal). Com a producte final està súper bé i com a primer disc és esperançador per al futur. Aquí, un fan.
Les meves preferides: Sledgehammer, Like Mariah, Them Girls Be Like, Reflection
The Pinkprint i Run The Jewels 2
Dos dels meus àlbums preferits dels últims anys, que van sortir fa mesos però que no podia deixar escapar. El primer, el tercer àlbum de Nicki Minaj i un autèntic punt d’inflexió en la carrera de la millor rapera de la història. És un disc súper complet, amb balades que mai havia fet com “Grand Piano”, hits com “Anaconda” —ja sabeu que estic completament obsessionat amb la lletra—, i després ja clàssics del hip hop modern com “Feeling Myself” o “Truffle Butter”. The Pinkprint és un imprescindible per a qualsevol fan del hip hop.
Les meves preferides: Anaconda, Feeling Myself, Truffle Butter, Want Some More
El segon és Run The Jewels 2, la segona part del duo homònim format per Killer Mike i El-P. És difícil de parlar d’aquest disc. El vaig començar ja al 2015 tot i que és, objectivament, el millor disc de l’any passat. Hip hop / rap d’extremadíssima qualitat. Els beats són demencials, la lírica molt treballada i ells són humils i molt compromesos. Alguns ja m’ho han agraït.
Les meves preferides: Lie Cheat Steal, Oh My Darling Don’t Cry, Love Again (Akinyele Back), Crown
Sèries
I així en una nota més ràpida perquè no m’interessa gaire escriure sobre el tema, he estat mirant Jane The Virgin —molt guai, curiosa i divertida (no es prenen seriosament la sèrie ni ells!)—, How To Get Away With Murder —atrapant, més que Scandal i Grey’s Anatomy; els actors m’encanten i la trama (gràcies Peter Nowalk!) enganxa molt—, True Detective —10/10—, Shameless —ja per la segona temporada i també completament obsessionat— i més. Espero que alguna també us estigui agradant a vosaltres.
Dark Sky Paradise
Ho he escrit en un article separat.
