Congrats on your fucking Grammy

February 09, 2015 | 5 Minute Read | música

A la cerimònia dels Grammy 2015 va tornar a haver-hi polèmica. Els Grammy són els premis més importants de la indústria de la música, i tot i que cada vegada sigui menys important guanyar-ne un, continua sent un aparador comercial fantàstic per a nous i vells artistes.

Un dels premis més importants és el de Best Album of the Year, o Millor Àlbum de l’Any. Entre els nominats, el que tenia més paperetes per endur-se’l (i el que pràcticament tothom volia que se l’endugués) era Beyoncé, el disc homònim. Dona, negra, R&B amb col·laboracions de rap. Ugh. Massa per l’Acadèmia. Va guanyar Beck.

Alguns podrien repetir l’argument de la “cantant-rapera-whatevah” Iggy Azalea, que, després de ser criticada per la seva falta de cura amb els seus comentaris i per la falta de coneixements sobre la cultura de la qual forma part segons ella, afirmava que no era un tema de “raça”, sinó de talent. Dubto que algú pugui dubtar del talent de Beyoncé en aquest cas. Oh wait:

Kanye West told a nigga who plays like 14 instruments that he needs to respect the artistry of a woman who needs 4 writers for one song

— 6ynth God (@DrewsThatDude) February 9, 2015

Té part de raó. L’habilitat de cada artista és subjectiva de la mateixa manera que la música, l’art, ho és. Jo almenys no em veig capaç de dir que Beyoncé és millor artista que Beck o al revés, però sí sé que el que Kanye volia dir quan va sortir a l’escenari —imitant el que va fer als VMA amb Taylor Swift i, altra vegada, Beyoncé— era que tornem a estar amb el mateix problema de sempre. Podria haver estat Ed Sheeran o Sam Smith (dos artistes als quals adoro, per cert!), i estaria escrivint el mateix.

Kanye va dir això a un post-show d’E!:

“I don’t even know what Beck said. I just know that, the Grammys, if they want real artists to keep coming back, they need to stop playing with us. We aren’t going to play with them no more. “Flawless.” Beyoncé’s video. And Beck needs to respect artistry, he should have given his award to Beyoncé. At this point, we tired of it. What happens is, when you keep on diminishing art, and not respecting the craft, and smacking people in the face after they deliver monumental feats of music, you’re disrespectful to inspiration. We, as musicians, have to inspire people who go to work every day, and they listen to that Beyoncé album, and they feel like it takes them to a different place. And then they do this promotional event, and they’ll run the music over somebody’s speech, the artist, because they want commercial advertising. We aren’t playing with them anymore. And by the way, I got my wife, my daughter, and I got my clothing line, so I’m not going to do nothing that would put my daughter at risk, but I am here to fight for creativity. That’s why I didn’t say anything tonight, but you all knew what it meant when ‘Ye stepped on that stage.”

Com explica Alex Hancock a Four Pins:

Kanye’s not mad at Beck, he’s mad at a systematic misrepresentation of black artistry throughout creative power systems. The Grammys don’t televise the Rap and R&B awards, even though Rap and R&B make up a large percentage of Top 40 radio’s airtime. That’s by design and Kanye understands that and wants it to change.

Perquè, assumim-ho: cada any passa el mateix. Aquest any ha estat Beck guanyant Beyoncé, l’any passat era Daft Punk i Kendrick Lamar —obviant Nothing Was The Same de Drake i Yeezus de Kanye, dos dels millors àlbums de la història del hip hop recent—, l’anterior Mumford & Sons i Frank Ocean, l’anterior Adele i Rihanna, als anteriors no hi havia ni un àlbum d’una persona negra nominat, l’anterior Taylor Swift i Beyoncé, l’anterior Robert Plant & Alison Krauss i Lil Wayne, i així anar fent. Tots tenen en comú una cosa: el primer artista és el que ha guanyat, i el segon és el que ha perdut. Kanye, de fet, no ha guanyat ni un sol Grammy davant d’un artista blanc. Cap. L’últim Best Album of the Year on va estar nominat va ser amb Graduation, on va perdre davant Herbie Hancock, negre, però de jazz, no fos cas.

Convertir això en una disputa Beck vs. Beyoncé és no entendre res. És com quan Iggy Azalea diu que no és sobre “raça” o “política”, sinó simplement que Azealia Banks té una “poor piss attitude”. Estaríem molt millor si tothom fes com Macklemore.

“Congrats on your fucking Grammy, Beck.”¹