Burn Slow
Ja fa mesos que penso que aquest any no hi ha hagut gaires bons EPs de pop. Potser és que no he tingut sort, o que he perdut facultats descobridores, pensava. Però és que realment n’hi ha hagut pocs, per això volia destacar el nou de Jaira Burns.
Aquesta artista nord-americana es va estrenar amb una cançó co-escrita per Allie X i Leland i produïda per Cirkut — pocs, molt pocs cantants poden dir una cosa similar. D’allà va passar ràpidament a altres singles com “Burn Slow”, que dóna títol a l’EP que ha tret aquest estiu. Són vuit cançons de dance-pop que exitosament construeixen ponts entre l’electro-pop que molts fans del gènere anhelen que retorni al mainstream, i la influència hip-hop/trap que domina la ràdio comercial del moment. A “Sugarcoat”, per exemple, (una pista que ben bé podria pertànyer a la seva contemporània Halsey) incorpora una producció agressiva que li dóna el punch necessari a una cançó sobre tallar amb algú sense miraments, mentre que a “Okokok” incorpora carències i frases memorables del trap recent en una cançó enganxosa i melòdica. Hi ha moments un pèl més convencionals, com a la sintètica “This Time” (produïda per Stargate i el sempre genial Sir Nolan), més electrònics com “Didn’t I” (del productor de “Do Re Mi” de blackbear i el co-compositor de “Halo”) o més ballables, com “Lowkey in Love” (que recupera l’esperit de disco-fosca dels últims treballs de, per exemple, Tove Lo). Tot plegat, però, sona coherent i despert, amb el toc just de bon gust i de sorpresa, sempre apel·lant òbviament a la massa d’Spotify però sense aigualir massa la fórmula. Burn Slow és, doncs, una bona carta de presentació per a Jaira Burns, i un dels EPs pop més destacats d’aquesta primera meitat de l’any.