Blue Neighbourhood
Una de les primeres reviews musicals que vaig publicar aquí va ser la de TRXYE, el primer EP comercial de Troye Sivan, youtuber, actor i cantautor australià. Després d’aquell projecte, el Troye va llançar ara fa tot just uns mesos WILD, un segon EP que contenia un tastet del que trobem, ara sí, al seu primer àlbum d’estudi: Blue Neighbourhood.
Les primeres sis cançons del disc ja les coneixíem, vénen directament de WILD i posades en context amb la resta de l’àlbum no estan fora de lloc. «WILD», «FOOLS» i «EASE» continuen sent les tres millors d’aquesta primera meitat del disc. A continuació hi ha cançons noves, que en la seva major part són més tranquil·les, més balades, que allò que havíem escoltat fins ara del Troye. Fins i tot una de les més enganxoses, «COOL», té un instrumental relaxat i minimalista. Això també fa que d’altres menys interessants com «TOO GOOD», «BLUE» o «HEAVEN» acabin sent avorrides i intranscendentals. I és que la veu del Troye no hi ajuda: les seves mancances vocals —mai destaca i en moltes ocasions sona exactament igual que a la cançó anterior— costen d’obviar en un projecte de quinze cançons (i un remix).
El que no té en grandesa instrumental i vocal ho té en composició musical i producció intel·ligent. El beat de «LOST BOY», una de les millors cançons aquí, n’és un exemple; un altre podria ser la preciosa «for him.», de la qual m’encanta la seva tornada addictiva (el Troye té un talent especial per les al·literacions i pronuncies estranyes: aquí «Sickeningly sweet like honey, don’t need money»). Però si hi ha dues cançons, de totes, que són imprescindibles per conèixer musicalment i líricament aquest artista, aquestes són «TALK ME DOWN» i «YOUTH». La primera està excel·lentment produïda, és emocional —em recorda a «Gasoline» de TRXYE— i té una de les millors melodies del disc. La segona és el millor de bangers com «WILD», «FOOLS», «Touch», «Happy Little Pill» i «Fun» en una sola cançó. És pop perfecte.
En resum, Blue Neighbourhood és en part decebedor, no ho negaré. Per cada cançó genial n’hi ha una de fluixa, vocalment ell ha millorat poc i depèn encara massa de la producció per ser interessant —sí que veig molta millora en les lletres, per exemple—. Però per cada cançó fluixa n’hi ha una de genial —«WILD», «FOOLS», «EASE», «TALK ME DOWN», «YOUTH», «LOST BOY», «COOL», «for him.»— i em quedo amb això.