Week Pocket: el més gran fins ara
Durant les últimes setmanes he pogut provar la versió responsive de The Verge i ha donat la casualitat que us porto un parell 1 d’articles recomanats d’aquesta web. Les últimes setmanes eren, la majoria, en espanyol, però això va com va; llegeixo en tres idiomes i recomano el que més m’agrada, sense pensar en quina llengua han estat escrits.
Així doncs, aquí teniu les recomanacions d’aquesta setmana:
Information traveling at the speed of light was largely fantastical in the time period in which the novel is set, though it’s commonplace today. But as fast as we can distribute information, we are still figuring out how to learn from it at anything close to the speeds at which it can be conveyed.
Mandy Brown, cofundador d’Editorially (ara a Vox Product), parla en aquesta peça sobre el futur del periodisme, que passa per tenir eines més potents que mostrin l’evolució de les notícies i els continguts.
The night before, my Google Now notification told me — by searching my inbox and checking against my recent Google Maps search — that I was a 13-minute subway ride or a 20-minute Uber ride or a 24-minute bike ride from the place where I had a dinner reservation. And a Yelp review of said restaurant showed me what the exterior would look like, what was on the menu and what to expect of the staff.
Les eines de la tecnologia ens han fet perdre la possibilitat de descobrir, de quedar admirats. Tot està previst i quantificat. És del què parla aquest article una de les Product Managers de Vox Media.
Eduardo Galeano escribió: “Somos aquello que hacemos para cambiar lo que somos”. En esas está BlackBerry. Por segunda vez en dos años. En enero de 2013 presentó BlackBerry 10 y, como decía una compañera de carrera con cierto gusto por el pesimismo antropológico, “todo puede salir mal siempre”.
Javier Lacort fa una radiografia a ALT1040 de la situació de BlackBerry. És un bon article per entendre què ha passat, què està passant i què podria passar; però no espereu grans informacions desconegudes perquè l’actual BlackBerry és de tot menys oberta i viva. Ah, i no llegiu els comentaris de l’article.
Había encontrado este espectacular filme de casualidad navegando IMDB. Tanto el póster como el actor Mads Mikkelsen; que estuviese filmado en Europa y con un presupuesto bajo me engañaron de entrada: esperaba un filme estilo épico como 300 o Gladiator lleno de efectos y batallas, sin embargo estaba por ver una película espectacular.
Diego Martín Lafuente sobre el cinema més enllà de les grans produccions de Hollywood que cada vegada aparten més la història per centrar-se en els efectes i la seva espectacularitat.
Hace ya un año que se puso a la venta la última maravilla Platinum Games. Estamos, pues, un poco más cerca de poder decir que chiconuclear llevaba razón cuando lo definió como «el juego al que Hideki Kamiya quiere que juegues durante el resto de tu vida»; es relativamente fácil hacer que The Wonderful 101 dure más de 365 días.
Pep Sànchez sobre The Wonderful 101, un dels millors jocs de l’any passat, poc entès per la “crítica” dels videojocs i poc beneficiat per les vendes. Platinum Forever.
Pocos medios digitales han logrado un éxito como el de ‘Quartz’: un proyecto que el grupo ‘Atlantic Media’ lanzó en agosto de 2012 y que en apenas dos años ha atraído seis millones de usuarios únicos y un notable éxito internacional.
A no hace falta papel donen cinc claus molt interessants sobre el redisseny recent de Quartz, aquella publicació digital que parla de tecnologia, economia i negocis. Si encara no els heu llegit res, feu-ho ja sigui per la forma o pel fons.
This was the conversation I was dreading—the one probably every father dreads—and it was happening much earlier than I’d expected. I’d been steeling myself all day for it; I knew neither of us was ready. Watching my boy bound out the doors of his school, all smiles and sprints—I’m free!—I wished he’d slow down. The week before, he ran face-first into a wall of his own curiosity, saw things he shouldn’t have, things which he certainly would’ve kept to himself if I chose to let it go. I wondered what his expression was then.
Molt bo.
On the social web, we’re supposed to be posting real, in-the-moment snaps — not altered fabrications. Still, the urge to “improve” reality has proven hard to ignore.
Leslie Price, la national editor de Racked —la publicació de Vox Media sobre moda, estil i tendències—, ha escrit una peça sobre la falsa perfecció que volem mostrar a les xarxes socials. Ho relaciona amb casos recents de bloggers de moda i instagrammers que han reconegut recentment haver manipulat les seves fotografies per fer-les més “perfectes”. Aquests fets amaguen sentiments més profunds. Llegiu.
For the last year, I didn’t think much about my lack of a fitness-tracking device. Despite my diet, I’m unintentionally skinny, so weight loss was never an issue, but I do make an effort to use a stationary bike twice a week to ensure that my heart doesn’t explode. The FitBit seemed to be built around encouraging the sedentary to start moving, or the already-exercise-obsessed to proclaim to the world how impressive they are. I fit neither of those descriptors.
Relat divertit i entretingut de Russ Frushtick (ex executive producer de Polygon) sobre la relació amb la seva nòvia i la competició que tenen amb l’esport. Fitbit pot ser la solució?
El director editorial de Vox Media (provinent de Curbed Network, com a fundador) fa una reflexió súper interessant sobre el retorn als blogs. I no als blogs de tres persones sobre aplicacions d’Android, sinó als blogs personals, a la filosofia de blogging, de recomanar altres, de compartir i d’explicar.
-
He dit un parell però han acabat sent més. Us recomano directament llegir tots els articles d’aquest Story Stream, que són les editorials que es van publicar durant la Hack Week de The Verge. ↩