Views

May 17, 2016 | 4 Minute Read | música

Drake porta fent música per al mainstream només cinc anys i ja és un dels seus artistes més polaritzadors i populars. Hi ha gent que adora tot el que surt de la seva boca, n’hi ha d’altres que no poden aguantar-lo —és un sentiment més propi d’estrelles pop del calibre de Taylor Swift que no pas d’un raper jueu de Toronto que d’adolescent sortia en comèdies de televisió. Entremig dels dos extrems hi ha tot un espectre de «m’agrada Drake» que va en funció de si ets més de singles o d’àlbums, més de cantar o de rapejar, més de relacions i interioritats o d’èxit i ostentació. La dualitat de Drake es va accentuar l’any passat: va començar el 2016 amb el mixtape comercial If You’re Reading This It’s Too Late —el seu projecte més hip-hop— i el va acabar ballant un dels singles pop més populars de l’any, «Hotline Bling». Views intenta compaginar aquestes dues facetes en el que suposa un retorn a les formes clàssiques de Drake.

Views —anteriorment titulat Views From The Six en honor a la seva ciutat natal— és un projecte extremadament llarg, més proper a l’hora i mitja que als seixanta minuts. Les cançons estan ordenades per tal de representar l’hivern, l’estiu i altre cop l’hivern de Toronto. Les dues coses passen factura a l’hora d’escoltar el disc, convertint-lo en un tour de force innecessari i injustificat —el factor estacional acaba sent una prescindible anècdota mal executada. L’àlbum comença amb «Keep The Family Close», una proposta refrescant pel seu ús d’instrumentació orgànica, on Drake canta sobre falses amistats i com la fama li ha fet repensar en qui confia. Fa falta poca estona de Views per adonar-se d’un dels grans problemes del disc: les melodies són pobres, avorrides, monòtones —per molta preciosa instrumentació orgànica que tingui la cançó, si les melodies que canta no són interessants, la cançó tampoc. No sé si aquestes mancances són a causa de les limitacions vocals de Drake o si és per una falta notable de talent en el songwriting de Views, però jutjant per anteriors àlbums del canadenc —especialment Take Care— diria que és la segona: la seva veu efectivament és limitada, però amb un bon compositor darrere els resultats poden ser més que correctes (penso en «Shot For Me», «Marvins Room» o «Hold On We’re Going Home»).

Després de «Keep The Family Close» hi ha «9», un flaccid banger ¹ que em posa en safata parlar d’un altre dels problemes del disc: els hooks. L’habilitat de Drake —o de qui fos— per crear frases infeccioses s’ha anat desintegrant amb el temps i Views ve per demostrar-nos-ho. Rares vegades hi ha un hook brillant dels nivells de «Headlines» o «Crew Love», i quan no són mediocres o poc inspirats («Still Here», «Hype», «Pop Style») són dolents. Cançons com «Grammys» amb Future —terrible, molt pitjor que qualsevol cançó al meu estimat What A Time— o «Redemption» —un despropòsit de més de cinc minuts que gairebé és una caricatura— es converteixen en tortures sense almenys una tornada interessant. Els hooks no enganxen, però potser els beats sí? Doncs tampoc. La selecció d’instrumentals de Views és de les més fluixes de tots els projectes de Drake, pocs són memorables. L’estil de samples accelerats quasi inintel·ligibles i tambors massa forts acaba sonant avorrit i repetitiu. Sembla que els propis productors ho entenguin i per això hi ha tot una secció del disc —la d’estiu— amb influències (molt forçades) de dancehall.

Però no tot és dolent, tal com ens demostra la tercera cançó del disc: «U With Me», produïda per Kanye West i Noah “40” Shebib —protagonista de la majoria d’instrumentals—. Drake comença la cançó suau, parlant dels dubtes que té amb aquesta noia amb qui parla per SMS. Poc a poc es va escalfant —com si es vulgui merèixer el sample de DMX que sona a l’inici la cançó— i explota a la part final amb un dels moments més memorables de tot Views. És pur Drake, sí, però la seva autoconsciència i introspecció posen en relleu l’evolució —lamentablement escassa, però evolució al cap i a la fi— que ha tingut el raper des dels seus inicis a finals de la dècada passada. La següent cançó, «Feel No Ways», produïda pel Jordan de Majid Jordan, és una altra de les joies del disc, a les que sumaria la impossible de no ballar «One Dance», el duet amb Rihanna —millor que «Work»— produït per Nineteen85 «Too Good» i l’interludi de Majid de Majid Jordan «Summers Over». La resta és avorrida o simplement irrellevant.

Views té mancances massa visibles: els hooks, la meitat dels beats, la cohesió, la seva llargada, les melodies, les lletres dels raps… És difícil oblidar-se’n i gaudir del disc perquè quan no falla una cosa falla una altra. Views intenta fer masses coses alhora i no n’acaba fent realment bé quasi cap. Una llàstima.

6