Vaig perdre l’iPod i no el vaig trobar a faltar
Ja vaig dir en algun article anterior a aquest que recentment havia recuperat el meu antic iPod nano. I no perquè trobés a faltar la rodeta, o la pantalla de poca resolució o la falta d’altaveus. Simplement s’adaptava a la forma que volia escoltar música en aquell moment — de la mateixa manera que a l’estiu vaig parlar de les meves llistes de reproducció d’Spotify.
Què ha passat des d’aleshores, doncs? Vaig perdre l’iPod. Es va quedar dins d’una bossa que només agafo puntualment i el vaig estar buscant… durant una setmana, després ja no. Aquest fet ha coincidit amb què ara utilitzo un mòbil amb Android. Windows Phone ja tenia Spotify, però l’app que tenen per a Android és molt millor, i en molts punts em sembla la millor app de reproducció de música que hi ha ara mateix, en local o en streaming, incloent-hi el mateix iPod.
Això ha fet que des d’aleshores només hagi escoltat música a través d’Spotify, però hi ha un altre motiu. Veient el desastre (i l’estafa) que van posar les estadístiques anuals del meu compte d’Spotify, a principis de gener vaig recuperar el meu compte de last.fm per comptabilitzar pel meu compte el que escolto. És compatible amb Spotify així que qualsevol cosa que escolto (si tinc connexió a Internet) allà, es registra al meu last.fm. Aquest any no tornarà a passar el mateix que l’any passat i demostraré a tothom que no ni ells saben com funcionen les estadístiques d’Spotify.
Així en resum, l’iPod ja l’he trobat, estic escoltant més música que mai a Spotify, sóc super fan de last.fm, i em cabreja bastant que no pugui escoltar Taylor Swift en streaming — me n’he adonat que les playlists em fan allargar molt més la vida de la música, i m’agradaria escoltar molt més 1989 del que l’escolto ara mateix, bàsicament per un tema de comoditat (i estadístiques?).