Tryxe, de Troye Sivan
Us dec una explicació.
Fa uns dies vaig publicar un article sobre Trxye, un EP que s’ha publicat recentment a iTunes i Spotify. No he publicat gaires articles sobre música al blog personal, però últimament em veig més amb ganes de parlar de la música que escolto i opinar-ne. A Twitter ja ho porto fent fa unes setmanes i ho he volgut portar aquí al blog personal — fins i tot he arribat a fer llistes de reproducció públiques i un article lloant Spotify.
Per això quan vaig escoltar Trxye vaig pensar que podria fer un article al blog parlant-ne. Si em coneixeu sabreu que mai escric aquí pensant que algú entrarà per Google, o que algú compartirà l’article a les xarxes socials. No tinc estadístiques més enllà dels tumblr likes que a vegades em doneu. Hi escric simplement perquè m’encanta escriure sobre les coses que m’apassionen, i aquí és l’únic espai on ho puc fer sobre —¡gairebé!— qualsevol tema.
Ja sobre l’article en qüestió, el comentari d’aquest àlbum de 5 cançons (dues de les quals ja havia escoltat anteriorment, o sigui que només n’hi havia 3 de noves per a mi) va ser escrit havent escoltat un parell de cops cada cançó nova. I l’opinió que en tenia aleshores és la que vaig escriure. Així deia:
En general podem dir que la meva principal crítica, i queixa, és la poca importància que li dóna a la seva veu.
I:
Les cançons fugen de l’estil més proper i ho envolten amb una parafernàlia electroacústica que fa més mal que bé.
I feia comparacions una mica tòxiques:
En aquest sentit hi ha la cançó Fun, que no deixa de ser una melodia típicament pop digitalment maquillada, i el resultat seria millor si la simple essència, encara que es pogués confondre amb One Direction.
No vaig fer el post en calent. Realment opinava el que deia, i n’havia parlat abans amb el Jordi Orihuela. No era una primera impressió ràpida, sense pensar i a l’atzar. L’havia escrit fins i tot en una llibreta abans de passar-la a ordinador.
Ningú m’ha dit res després d’haver publicat el post. O ningú em llegeix. O ningú ha escoltat l’EP. O a ningú l’hi interessa.
Ahir vaig tornar a escoltar Trxye.
ai que m'hauré d'empassar les meves paraules sobre trxye. m'està agradant cada cop més, sobretot «touch» 😶
— Enric Llonch (@enricll) August 17, 2014
I regret what I said about Trxye. Maybe I should rewrite the post or update it. Not entirely but partially. 😐
— Enric Llonch (@enricll) August 17, 2014
Les sensacions posteriors van ser molt millors que la primera vegada. I ara porto moltíssimes més reproduccions; no sé quantes perquè el meu mòbil no les compta, però mínim 10 vegades cada cançó. Aquests són els meus comentaris:
Happy Little Pill continua sent la millor cançó del disc per mi. És la més ben feta. Ha estat tot un èxit comercialment i no m’estranya.
De Touch deia que era «fluixeta». M’encanta el tros de «Standing in the eye of the storm. My eyes start to roll to the curl of your lips. And the center of eclipse. In total darkness I reach out and touch». I la part electrònica, de què em queixava, m’agrada més que abans, i crec que pot fer que a més gent li agradi la cançó, a la vegada que dóna consistència al missatge.
Fun continua sent la que menys m’agrada, però està bé per alternar entre l’anterior i la següent, que per mi és la tapada del disc.
Gasoline és la meva preferida. Lletra senzilla i breu, però clara i tendrament trista. És la cançó més personal de tot Tryxe pel Troye, segons ha dit en diverses ocasions. La meva preferida, ja dic.
I The Fault in Our Stars (MMXIV) és bona perquè l’original ho era. Mantinc que els canvis no espatllen ni embruten però tampoc milloren.
En resum, he volgut eliminar el post anterior. He estat pensant si fer una actualització i deixar un article original al final o si canviar-lo com si no hagués passat res.
Finalment m’he decidit per crear un nou article i explicar de la millor manera que he sabut perquè he canviat d’opinió.
En el fons a ningú li importa que ho hagi fet perquè a ningú li importava abans, però jo em quedo més tranquil sabent que sempre he estat honest aquí, al blog que té el meu nom al títol i fins fa poc la meva cara al favicon.
Actualitzo el post original per afegir-hi el nou sistema de valoracions.
Lover score:
