Track Review: “Cut To The Feeling”
Una nit d’agost que m’avorria vaig baixar-me el nou disc de Carly Rae Jepsen. D’això ja en farà gairebé dos anys, i l’àlbum no va arribar a Europa fins al cap d’uns mesos (part del fracàs estratègic que va suposar el llançament). Tenia expectatives zero, havia de sortir de festa al cap d’unes hores i havia de matar hores. Vaig acabar quedant-me a casa aquella nit, i potser vaig escoltar el disc sencer —en la seva versió japonesa, de més de vint cançons— tres o quatre cops seguits. E•MO•TION s’acabaria convertint en un meme, en una divinitat de “gay twitter”, en un salvador del pop infravalorat, però en primer lloc era un disc genial. Amb el temps vam descobrir que no només era un àlbum genial, sinó també un EP genial. Carly va treure l’any següent Emotion Side B, unes 8 cançons que no havien entrat a l’àlbum original però que mereixien ser escoltades. I ara, ja en ple 2017, surt una cançó que no va entrar a E•MO•TION, però tampoc a Side B… i, sorpresa, és genial.
“Cut To The Feeling” es va quedar fora dels dos llançaments per ser massa “teatral”, segons explica l’artista. Per això la va col·locar a la banda sonora de la pel·lícula d’animació Ballerina. Ara, però, és presentada en forma de single, en màxima qualitat i sense cap més context que obrir Spotify, reproduir la cançó i tenir-la en bucle durant una hora. I en aquest context, la cançó ho puto broda. La producció ve de la mà de Sir Nolan, un dels meus productors preferits, i té el toc retro del disc original però sap ser contemporània quan cal. Carly, per la seva banda, demostra les seves qualitats com a compositora amb una cançó frenètica, que canvia de ritme i estat d’ànim amb pocs segons. La tornada és indubtablement la millor part de la cançó; una tornada en majúscules, de les que s’han de cridar i ballar estiguis on estiguis, estiguis com estiguis. És terriblement energètica, és captivadora, és addictiva, i l’instrumental de Sir Nolan es preocupa de fer-la créixer més i més.
Intento no passar-me d’hipèrboles, però és que el que fa Carly Rae Jepsen és de sang freda. Mentre totes les seves companyes es trenquen el cap o es venen a la ràdio per fer una cançó que més o menys capti la nostra atenció mínimament, Carly treu una cançó de fa dos o tres anys que continua semblant fresca i necessària. Emotion s’ha consolidat, per fi, com la millor era pop de la dècada, i ara només queda esperar l’inici d’una de nova.
Millors línies: M’agrada especialment el “mmmm… Cut to the feeling” de l’últim chorus, per com ho diu. També m’encanta el concepte de “cut to the feeling”, és super distintiu com a títol i li dóna un caràcter cinematogràfic a tot plegat. Però la millor líniea és el “Take me to emotion, I want to go all the way”. A part que no t’esperes que faci referència al disc al bridge, la idea que “Emotion” sigui un lloc em flipa. Tota la cançó és com que passa a un món alternatiu, de felicitat pura, on la música pop és l’única cosa que importa, fixeu-vos en la lletra. Qui no vol viure en aquest univers?
Sona a: El millor disc pop que s’ha creat aquest segle?
Alguna cosa més: La portada és increïble també! Queen dels degradats. Queen de les as amb palets baixos. Queen dels ocells volant.