SremmLife 2
SremmLife va ser un àlbum que vaig anar descobrint durant nits d’avorriment. Les seves cançons enganxoses i melòdiques, que repetien tornades convertides en mantres millenials, em van fascinar. “Safe Sex, Pay Checks”, deia una. “This could be us, but you playin’”, resava una altra. El remix de “No Flex Zone” amb Nicki Minaj i Pusha T es convertia en la millor collab hip-hop del 2014. Escoltava SremmLife i em quedava clar que a Rae Sremmurd (“Ear Drummers” al revés, una creació dels germans Swae Lee i Slim Jxmmi i el llegendari productor d’Atlanta Mike WiLL Made It) no els feia vergonya estar fent aquest tipus de música. El hip-hop de festa és el que ocupa la majoria de les llistes d’èxits, però tanmateix hi ha pocs àlbums dedicats únicament a aquest subgènere que estiguin produïts amb sensibilitat pop i alhora detall. La seqüela, SremmLife 2, segueix el camí del primer però canvia prou la fórmula per ser alguna cosa nova sense alienar la base de fans del primer.
Durant els mesos de promoció d’SremmLife 2, Rae Sremmurd van anar publicar singles que no van aconseguir la popularitat dels senzills del primer àlbum. Abans d’escoltar el projecte sencer es podia atribuir a una falta de visió comercial, però havent-lo escoltat, és evident que aquest cop el duo ha intentat fer un àlbum més complex i refinat, que aparentment xoca amb la immediatesa simplista de la ràdio. SremmLife 2 continua tenint els seus moments melòdics (la bonus track “Just Like Us” és la millor cançó-de-One-Direction-que-no-és-de-One Direction que he sentit en molt temps) però el múscul de l’àlbum són bangers de rap mig fosc, mig juganer. La bona oïda del duo segueix intacta, tal com demostren les melodies i sons enganxosos que creen constantment durant l’àlbum. Rae Sremmurd s’acompanyen d’una col·lecció de features de nivell—Gucci Mane, Juicy J, Lil Jon, Kodak Black—i un bon grapat de productors—òbviament liderats per Mike WiLL—per crear el que d’alguna manera és la banda sonora d’una festa i la narració d’aquesta festa a la vegada. És, però, una festa que acaba amb gent rient a les vuit del matí, altres follant amb condons, i tot plegat submergit en un alcohol que embriaga però no provoca ressaca. A veure qui els diu que no.
Les meves cançons preferides: “Start A Party”, Black Beatles”, “Shake It Fast”, “Set The Roof”, “Just Like Us”
8
