Els 100 singles del 2017

December 15, 2017 | 12 Minute Read | 2017 música

En comparació amb el 2016, aquest 2017 ha vingut especialment carregat en singles. Probablement és perquè cada any canvien una mica els meus hàbits musicals, i aquest, a part d’escoltar moltíssima més música, he estat més atent a tot el que ha sortit en format més immediat. Això significa que he odiat una mica més fer la llista (la qual cosa sembla impossible però és real) i que és més llarga: cent cançons en comptes de cinquanta. Va bé? Va bé.

Com sempre, els artistes només poden tenir un single per àlbum o projecte a la llista, i això significa que parlo de singles i no de cançons. Hi ha poques excepcions d’aquesta norma, crec que només la de Charli (“3am” no ha sigut single perquè la seva discogràfica és imbècil, però ho seria si no fos imbècil), i poques de data de llançament (“Weak” d’AJR va sortir l’any passat però el disc és del 2017 i l’he descobert el 2017; “Make Believe” va sortir al desembre del 2016 però posteriorment a la publicació de la llista i per tant va a la d’enguany). Com veureu, aquest any he fet 100 singles, i no 5, però la intenció és la mateix que abans: ressaltar les cançons que més m’han agradat i que més he escoltat, i deixar les “meh” fora. Només és que aquest any les que m’han encantat són moltes més, i d’aquí l'augment de la llista. Realment, la distància entre el número 20 i el número 90 és molt més lleugera del que sembla, o sigui que no us enfadeu si tal cançó brutal està al número cinquanta i poc. Les últimes 10 posicions sí que estan més utilitzades per col·locar cançons que volia fer entrar sí o sí, i el top 20 òbviament està pensat per donar visibilitat a les cançons més significatives del *meu* 2017. Explicació feta, aquí ve la llista. Al final trobareu un enllaç per escoltar-la a Spotify, si això és el que voleu fer amb la vostra vida.

Ed Sheeran – Shape Of You
MØ – Nights With You
NoMBe – Wait
Lupe Fiasco – Jump (ft. Gizzle)
Future – Selfish (ft. Rihanna)
Declan McKenna – Why Do You Feel So Down?
The Chainsmokers – Paris
Rotana – Daddy
RAC – This Song (ft. Rostam)
Louisa Johnson – Best Behaviour
Fergie – You Already Know (ft. Nicki Minaj)
SOPHIE – Ponyboy
Sampha – No One Knows Me (Like The Piano)
LOYAL – Moving As One
London On Da Track – No Flag (ft. Quavo, 21 Savage & Nicki Minaj)
BROCKHAMPTON – FACE
2 Chainz – Realize (ft. Nicki Minaj)
Yo Gotti – Rake It Up (ft. Nicki Minaj)
TWICE – Knock Knock
Soleima – Breathe (ft. Hoodboi)
Sabrina Carpenter – Why
Rhys – Last Dance
Majid Jordan – Phases
DNCE – Kissing Strangers (ft. Nicki Minaj)
Tei Shi – Keep Running
Rita Ora – Anywhere
Paramore – Hard Times
Lady Gaga – The Cure
Tinashe – Flame
Morgan Saint – You
Kacy Hill – Hard To Love
The Aces – Physical
Mura Masa – 1 Night (ft. Charli XCX)
Marlene – Next To Me
Violet Days – Suck At Love
Kiiara – Whippin (ft. Felix Snow)
Lana del Rey – Love
Calvin Harris – Slide (ft. Frank Ocean & Migos)
Bebe Rexha – The Way I Are (Dance With Somebody) (ft. Lil Wayne)
BloodPop® – Friends (ft. Justin Bieber)
TYSM – Rearview
LPX – Tremble
SZA – Love Galore (ft. Travis Scott)
Camila Cabello – Never Be The Same
Aly & Aj – Take Me
Charli XCX – Boys
Tyler, The Creator – Who Dat Boy (ft. A$AP Rocky)
Tove Styrke – Mistakes
Halsey – Eyes Closed
Cigarettes After Sex – Each Time You Fall In Love
Imagine Dragons – Walking The Wire
Kelela – LMK
LANY – Super Far
Allie X – Casanova
Kesha – Hymn
Maroon 5 – Wait
Queens Of The Stone Age – The Way You Used To Do
Phoebe Bridgers – Motion Sickness
Gabrielle Aplin – Waking Up Slow
PRETTYMUCH – Would You Mind
Lil Uzi Vert – XO Tour Llif3
Kendrick Lamar – HUMBLE.
Terror Jr – Caramel
Sigrid – Plot Twist
Selena Gomez – Bad Liar
Kllo – Virtue
Sigrid – Strangers
George Maple – Hero
Anne-Marie – Ciao Adios
Taylor Swift – ...Ready For It
Dua Lipa – New Rules
HAIM – Want You Back
Kirin J. Callinan – Big Enough
Katy Perry – Swish Swish (ft. Nicki Minaj)
Frank Ocean – Chanel
Jessie Ware – Alone
Carly Rae Jepsen – Cut To The Feeling
Blackbear – Do Re Mi
Moses Sumney – Doomed
Vera Blue – Mended
Partner – Comfort Zone
P!nk – Beautiful Trauma
Tove Lo – Disco Tits
AJR – Weak
Beatrice Eli – Careful
Astrid S – Breathe
Harry Styles – Sign Of The Times
Charli XCX – 3am (Pull Up) (ft. MØ)
Julia Michaels – Issues
Alex Cameron – Candy May
Hey Violet – Hoodie
Sofi De La Torre – $
Charlie Puth – Attention
Banks – Crowded Places
Lorde – Green Light
Hannah Diamond – Make Believe
Perfume Genius – Slip Away
Bleachers – Don’t Take The Money
The National – Guilty Party
Julien Baker – Appointments

Els 10 singles del 2017

Hey Violet – Hoodie

Hi ha poques cançons pop dedicades als objectes que robem dels ex, però n’hi ha. Ara Hey Violet (la millor pop band de l’any) aporta el seu granet de sorra: una dedicada a una dessuadora agafada prestada i mai retornada. La manera com “Hoodie” balanceja clixés amb singularitat és admirable, però és que a sobre la tornada és tan explosiva que es fa irresistible de tenir en bucle. En retrospectiva, si hagués de convertir en hit alguna cançó infravalorada d’aquest any, triaria “Hoodie”.

Sofi de la Torre – $

De Sofi de la Torre també tenia “Flex Your Way Out”, un autèntic monstre melancòlic que, tot i que va sortir l’any passat, ha acabat al disc que la canària va treure a l’estiu, another one. not me. i’m done.. També hagués pogut posar “D.G.I.T.”, probablement la seva cançó més immediata, o la introspectiva “Views For You”. Però al final m’he decantat per “$”, una peça enigmàtica, amb lletres punyents i de les millors melodies que ha escrit i cantat Sofi. Hi ha un moment en què la seva veu deixa de cantar paraules i només llisca sobre un beat de cotó i aigua calenta. És el millor moment.

Charlie Puth – Attention

La revelació de l’any, sens dubte. El compositor/productor/cantant Charlie Puth ens ha sorprès a tots amb “Attention”, un bop que a part de marcar el camí del segon àlbum d’estudi del nord-americà també ha marcat el camí per a moltes altres cançons d’aquest any (“Attention” és a “Sexual” i el bassline pop el que “Firestone” va ser a “Lean On” i el tropical pop). Alhora, hi ha poques tornades més autèntiques i amargues que la que d’aquest single, i això s’ha de respectar.

Banks – Crowded Places

La meva relació amb Banks no ha estat sempre ideal. La seva barreja de pop descafeïnat amb R&B, producció molt del moment, talls més experimentals i versions acústiques a vegades em funciona, però a vegades no. “Crowded Places”, una cançó solta que va fer amb Jack Antonoff i l’habitual Tim Anderson, és un pèl diferent del que ens té acostumats. És trista però no trencadora, acostant-se més al sentiment d’estar reclòs, de reflexionar i deixar-nos portar pels sentiments. Instrumentalment és molt senzilla, potser massa, però Banks i les seves melodies saben treure-li tot el profit possible. Que no serveixi de precedent, però.

Lorde – Green Light

No és la millor cançó de Melodrama. Probablement no és ni el millor single de Melodrama, però havia de ser-hi. Una de les cançons més rellevants del meu any — profètica, personal però anthemica i universal alhora. “Green Light” de Lorde té un dels millors primers versos que sentireu aquest any, un instrumental que a dia d’avui em continua sorprenent i una mala baba que ja li agradaria a molts altres lead singles tenir. “She thinks you love the beach (bitch) / You’re such a damn liar”.

Hannah Diamond – Make Believe

Tot i treure un EP a última hora, Hannah Diamond ha tingut un 2017 musicalment tranquil. Això no significa que no l’hagi escoltat durant els darrers dotze mesos. Tot el contrari. “Make Believe”, el single que va llançar a finals del 2016, em segueix semblant un dels seus millors treballs. PC Music sona especialment bé a l’hivern, quan els seus sintetitzadors congelats contrasten amb el caliu humà de les tornades i les lletres, i HD és qui millor representa aquest contrast al col·lectiu. Si el sentiment d’enamorar-se es pogués encapsular en una cançó, sonaria com “Make Believe”.

Perfume Genius – Slip Away

De totes les cançons que va fer Mike Hadreas (aka Perfume Genius) al concert d’aquest novembre, “Slip Away” era de les que pensava que seria més brutal. És tan perfecta: amb un ritme frenètic, una de les millors tornades que ha escrit Mike i una lletra sentimental i prou única sobre l’amor vell, era impossible que “Slip Away” no fos genial en directe. Al final cada cançó va ser brutal, des de l’opener de No Shape fins als talls més íntims dels primers dos discs, però la màgia d’“Slip Away” segueix allà, intacta.

Bleachers – Don’t Take The Money

Bleachers (el projecte personal de Jack Antonoff) ha tret molts singles boníssims de Gone Now, el seu segon disc. Pràcticament tots haguessin pogut estar en el top 20 d’aquesta llista, però si sóc honest l’únic que podia estar en aquesta posició és “Don’t Take The Money”. És un himne sobre no vendre’s, sobre confiar en un mateix, en la nostra ètica (personal, professional…), i mantenir-nos ferms. Té aquesta actitud de “posar-hi collons” que fa tirar enrere molta gent, però també té tocs sentimentals i melancòlics, sense ser tampoc una peça ensucrada de nostàlgia i empenediments. És un equilibri poc habitual als àlbums de Bleachers, on Antonoff és més directe, sense filtres i reguladors, i això la converteix en la cançó que més fàcilment podria connectar amb un públic universal.

The National – Guilty Party

L’últim disc de The National és l’exemple de com una banda pot madurar el seu so, perfeccionar-lo, sense perdre l’essència que el feia imprescindible cinc, deu anys enrere. “Guilty Party” no és revolucionària dins la discografia de la banda, però això no la fa menys emocionalment immediata i punyent. Amb un instrumental prou minimalista, i els tocs electrònics que apareixen regularment a Sleep Well Beast, “Guilty Party” és un dels talls més reveladors que he escoltat aquest any. La lletra és senzilla i directa, però el sentiment ressona en l’eco dels buits que deixa la cançó. És ideal per projectar-s’hi, sigui quina sigui la nostra culpa.

Julien Baker – Appointments

Hi ha cançons que t’obren un món de possibilitats. Aquesta frases és ridículament cursi, però és certa si l’escric més pràcticament: hi ha cançons que et fan descobrir un artista que no coneixes, que et porten a escoltar aquell àlbum. No sempre, però a vegades aquell àlbum, aquella cançó, aquell artista connecta amb tu d’una manera que necessitaves però no sabies que podia passar. “Appointments” va ser això per mi. És el primer single del segon disc d’estudi de Julien Baker, una cantautora nord-americana amb qui em vaig obsessionar aquest estiu i en qui des d’aleshores he pensat quasi bé cada dia. La vaig veure en directe i em vaig bloquejar emocionalment, per tenir-la tan a prop, per si em mirava (no ho va fer; tampoc calia; millor). “Appointments”, a diferència d’altres talls més aspres o reflexius de Turn Out The Lights podria ser una cançó que sonés durant un muntatge emotiu de Grey’s Anatomy. No, ho dic en el millor sentit de la definició. El piano i la guitarra són els dos instruments habituals de Baker, i a “Appointments” és on la fusió és més perfecta: treballen conjuntament com a cap altra peça del disc, construint un crescendo emocional i instrumental que consolida la lletra de Baker en una cançó universal i no en un poema incòmodament massa destructor i personal. I quina lletra. Pràcticament cada línia de la cançó trenca qualsevol barrera d’autoprotecció emocional que t’hagis creat (el segon vers en particular és una obra d’art). La manera com Julien Baker les canta, i com les fa sonar amb el seu sistema de pedals i dobles veus, és immaculada, triplicant o quatriplicant l’impacte que podrien tenir en un altre context. Quan al final un grapat de Juliens canten “Maybe it's all gonna turn out all right / Oh, I know that it's not, but I have to believe that it is” probablement ja estàs plorant i les llàgrimes se t’estan ficant pels auriculars (perquè escoltes la música estirat) i penses “merda, sóc estúpid” però després recordes que sí, que ets estúpid perquè vas fer x cosa i després plores més però la cançó ja s’ha acabat i després et sents encara més estúpid mentre sents com plores en silenci. No? És bastant probable que sí.