Els 50 singles del 2016

December 20, 2016 | 7 Minute Read | 2016 música

Aquest any començo la setmana de les llistes amb la de singles, i augmento el nombre a cinquanta. Recordo que aquesta llista només és de cançons llançades com a singles, i no cançons en general (potser faré alguna cosa amb això posteriorment), i que els artistes només poden tenir un senzill per àlbum a la llista.

Abans de començar, vull aclarir algunes de les excepcions que he fet a la resta dels singles: la cançó al número 1 va sortir com a single l’any passat però el disc a què pertany és del 2016, el single de Lemon Demon no és un single perquè el disc no n’ha tingut cap, hi ha dues cançons de Young Thug però són de discs diferents (per exemple no he posat “Work” de Rihanna perquè “Love on the Brain” és del mateix àlbum)... i crec que ja està. Ara sí, la llista, en ordre invers.

1. DJ Mustard – Whole Lotta Lovin (ft. Travis Scott)
2. Charli XCX – After the Afterparty (ft. Lil Yachty)
3. Travis Scott & Young Thug – Pick Up The Phone (ft. Quavo)
4. G.O.O.D. Music – Champions (ft. Kanye West, Gucci Mane, Big Sean, 2 Chainz, Travis Scott, Yo Gotti, Quavo, Desiigner)
5. YG – Why You Always Hating (ft. Drake, Kamaiyah)
6. ALMA – Karma
7. Ellie Goulding – Still Falling For You
8. Little Mix – Shout Out To My Ex
9. Nick Jonas – Bacon (ft. Ty Dolla $ign)
10. Injury Reserve – Oh Shit!!!
11. Beyoncé – Formation
12. Danny Brown – Really Doe (ft. Kendrick Lamar, Ab–Soul, Ear Sweatshirt)
13. Drake – One Dance
14. ScHoolboy Q – That Part (ft. Kanye West)
15. Gallant – Bourbon
16. Fifth Harmony – That’s My Girl
17. Flume – Take A Chance (ft. Little Dragon)
18. JMSN – Cruel Intentions
19. Death Grips – Eh
20. Manel – Les cosines
21. Young Thug – With Them
22. DJ Snake – Let Me Love You (ft. Justin Bieber)
23. Chance the Rapper – No Problem (ft. 2 Chainz, Lil Wayne)
24. Chairlift – Ch–Ching
25. Pusha T – Drug Dealers Anonymous (ft. Jay Z)
26. Bon Iver – 33 “GOD”
27. Lemon Demon – Cabinet Man
28. Bruno Mars – Versace On The Floor
29. Lady Gaga – Million Reasons
30. Future – Low Life (ft. The Weeknd)
31. Young Thug – Kanye West (ft. Wyclef Jean)
32. DJ Khaled – For Free (ft. Drake)
33. Francis and the Lights – Friends (ft. Bon Iver)
34. Kid Cudi – Surfin’ (ft. Pharrell)
35. PARTYNEXTDOOR – Come And See Me (ft. Drake)
36. Shura – What’s It Gonna Be
37. Father John Misty – Real Love Baby
38. The Weeknd – Starboy (ft. Daft Punk)
39. The xx – On Hold
40. AlunaGeorge – Mean What I Mean (ft. Dreezy & Leikeli47)
41. Tove Lo – Cool Girl
42. Tegan and Sara – Boyfriend
43. Childish Gambino – Redbone
44. Frank Ocean – Nikes
45. Kanye West – No More Parties In LA (ft. Kendrick Lamar)
46. clipping. – Wriggle


La cançó que posa títol a un dels dos projectes que clipping. ha tret aquest any és alhora el single més frenètic i excitant dels darrers mesos. En només quatre minuts, clipping. construeix una cançó en constant moviment i transformació, amb un beat hipnòtic (i un sample de Whitehouse increïble) i les seves tradicionals lletres molt treballades, que en aquest EP són extraordinàriament sexuals. Com deia un comentari a Genius, “part of me is cringing, part wants to laugh, and the other wants to come”. Clipping. a “Wriggle” fa el que vol amb l’oient, i nosaltres no podem fer altra cosa que seguir escoltant-los, meravellats, atrets i confusos a parts iguals.

47. Ariana Grande – Into You


“Into You” és perfecta. Potser no té el grau de sorpresa d’un “Call Me Maybe” (és Ariana Grande, creadora d’èxits des de fa anys) ni marcarà tendència (com “Get Lucky” o “Can’t Feel My Face”), però és perfecta. Des de la primera línia fins a l’última, “Into You” està escrita amb precisió de làser, produïda amb grans dosis de sensualitat i explosivitat i cantada amb la passió incombustible que pocs artistes a part de Grande tenen. Ah, i està feta per Max Martin, òbviament.

48. Kevin Abstract – Empty


Tot i no ser el lead single d’American Boyfriend, “Empty” és per molts la cançó que millor representa el canvi musical i personal de Kevin Abstract. Aquest artista de només 20 anys, amb una carrera curta però intensa, s’ha reinventat en el seu segon àlbum d’estudi, ple de melodies pop i una estètica assolellada que contrasta amb la fredor digital del seu debut. “Empty”, tot i no ser tan diàfana com “Yellow” o “Tattoo”, també destaca per les seves melodies terriblement enganxoses. La gran tornada —mig cursi (en el sentit més bo i queer de la paraula), mig èpica— és un moment d’alliberament (molt de pel·lícula coming of age) després dels versos claustrofòbics i porucs. Kevin Abstract aconsegueix convertir una cançó de dubte i adolescència en una autèntica peça de pop singular, ancorada al present però amb una mirada sempre melancòlica cap a un temps passat que sembla millor, però que realment no ho era.

49. Rihanna – Love On The Brain


De totes les coses diferents que prova Rihanna al seu darrer disc (el més experimental de la seva carrera, sens dubte), la que més bé funciona és la que ja portava fent en els últims anys: les balades. A ANTI, però, les balades cristal·litzen en pura genialitat vocal i lírica gràcies al que és possiblement el duet de cançons més potent de l’any: “Love On The Brain” i “Higher”. La segona és el típic deep cut que poca gent aprecia com es mereix, però la primera és encara més infravalorada per tenir-ho tot per ser un èxit (mil vegades millor que qualsevol èxit-balada d’Adele, per exemple) i tot i així no haver-ho aconseguit. Rihanna amb “Love On The Brain” ve a demostrar que si volgués podria fer un disc com el Back To Black d’Amy Winehouse, amb influències de dècades i dècades enrere i piruetes vocals que et posen la pell de gallina. Si una cançó demanava justícia aquest any, era aquesta.

50. Wet – Weak


El disc de Wet m’encanta. Ho porto dient des que el vaig escoltar per primera vegada (el 4 de febrer). I també porto dient des de la primera vegada que “Weak”, un dels singles previs al llançament, és la meva cançó preferida de tot l’àlbum. Ho recordo: va ser immediat, em va captivar la melodia, la manera en què Kelly Zutrau cantava com si estigués suplicant i plorant la tornada: “Baby, please don’t leave me / You are all I ever need / Baby, baby, baby / If you’re leavin’, leavin’, leavin’ / You would only, only, only / Take from me, me me”. Va ser visceral, com una punxada a l’estómac. He anat retornant a aquesta cançó al llarg de l’any, algunes vegades he plorat, algunes no (el premi se l’emporta “Self Control” amb un 100% de plors), però la melodia ha continuat allà, tan genial i esplèndida com sempre, mentre que la lletra se m’ha anat fent una mica més clara (i clarivident). Sé que aquest és el lloc, el moment, on jo dic per què m’encanta aquesta cançó. Potser hauria de parlar de què em transmet i tot. L’hauria de definir, i parlar de la seva instrumentació tímida, la guitarra gairebé líquida del bridge, els tocs de corda que apareixen a moments claus de la cançó. Però m’ho saltaré tot una mica, perquè crec que la pròpia compositora de la cançó pot explicar millor per què “Weak” és tan important per ells i per mi. I aquí ho deixarem, fins l’any vinent. Va bé? “I think a lot of our other songs are about avoiding love and focusing on the darkness and how it’s not gonna work out. There’s a real difference on ‘Weak’. It’s really a love song. Being in a good relationship was a very new feeling for me. I felt incredibly vulnerable and like everything could just fell apart if this person left”. Va bé.