Els 30 singles del 2015
En la segona entrega de les llistes de final d’any toca repassar els millors singles del 2015. Aquí es tenen en compte només cançons que hagin estat llançades com a singles durant el 2015 i he valorat la seva qualitat com a single tot passant pels meus gustos musicals, com és lògic.
Abans de la llista, vull comentar algunes excepcions. De Lupe Fiasco, per exemple, no hi ha més singles que “Deliver” de l’any passat perquè la seva discogràfica no va fer cap mena de producció del disc un cop va sortir — en aquest cas m’he permès agafar la que crec que hauria estat el 2n single si n’hi hagués hagut un. A part d’això crec que només hi ha el cas de FKA twigs, que va publicar el seu EP sense singles previs (més enllà d’un vídeo de “Glass & Patron”) — en aquest cas he fet el mateix, he posat el que considero més single de les cinc cançons del projecte; si hagués de posar estrictament la que té vídeo propi, “Glass & Patron”, també estaria en aquesta posició.
Del 25 al 5 només trobareu el nom de la cançó i un enllaç per escoltar-la fàcilment. Al top 5 vénen acompanyades d'un petit text per situar una mica la meva decisió.
- Skepta – “Shutdown”
- Justin Bieber – “Love Yourself”
- Jack Ü – “Where Are Ü Now (ft. Justin Bieber)”
- Jason Derulo – “Want To Want Me”
- Clarence Clarity – “Will To Believe”
- Ty Dolla $ign – “Solid (ft. Babyface)”
- Lianne La Havas – “What You Don’t Do”
- Young Thug – “Pacifier”
- The Chemical Brothers – “Go (ft. Q-Tip)”
- Travis Scott – “Antidote”
- A$AP Rocky – “Everyday (ft. Rod Stewart, Miguel, Mark Ronson)”
- Kiiara – “Gold”
- Jaymes Young – “We Won’t (ft. Phoebe Ryan)”
- Drake – “Hotline Bling”
- The Weeknd – “Can’t Feel My Face”
- Adele – “When We Were Young”
- Sophie – “VYZEE“
- Troye Sivan – “Youth”
- CHVRCHES – “Clearest Blue”
- Jamie xx – “I Know There’s Gonna Be Good Times ft. Young Thug, Popcaan”
- Snakehips – “All My Friends (ft. Tinashe, Chance The Rapper)”
- Pusha T – “Untouchable”
- Lupe Fiasco – “Dots & Lines”
- Kanye West – “Only One”
- Phoebe Ryan – “Mine - Michael Keenan Remix) (ft. Skizzy Mars)”
- Grimes – “Kill V. Maim”
- Ellie Goulding – “Love Me Like You Do”
- Kendrick Lamar – “King Kunta”
- FKA twigs – “In Time”
- Carly Rae Jepsen – “Your Type”
Una de les cançons més destacades d’Art Angels. Grimes demostra la seva versatilitat a aquesta cançó, amb parts on crida, altres on canta energèticament, altres on xiuxiueja i altres on es converteix en la cantant més dolça que existeix. Em recorda, com a altres moments del disc, a la Madonna de fa un parell de dècades. L’estructura de la cançó és absolutament brillant, no treu el peu de l’accelerador en cap moment. La podria escoltar una vegada i una altra i continuaria sent una dosi d’energia de gamma alta. I la lletra és genial.
Volia col·locar aquest single aquí perquè és, per mi, el millor hit pop de l’any, entenent «hit» com una cançó pop creada (i coneguda) per sonar a la ràdio una vegada i una altra. “Love Me Like You Do” —escrita per Max Martin, Savan Kotecha, Ilya Salmanzadeh, Ali Payami i Tove Nilsson— és una peça de rellotgeria perfecta dissenyada molt encertadament per a la veu potent i característica d’Ellie Goulding. Que primer la sentíssim a la banda sonora d’una pel·lícula com Fifty Shades of Grey no m’emociona especialment però els mèrits de la cançó són indubtables.
La cançó comença introduint-nos en una atmosfera misteriosa i màgica, però a la vegada terriblement dolça i infecciosa. Els tambors entren després, i són tambors 100% dels vuitanta i noranta, cada vegada fent-los més clars i nítids. El piano ho enllaça tot fins que arriba la primera tornada, en què la veu de Goulding es queda sola. La cançó ens està dient «el moment explosiu arribarà, però no encara», i per això després d’aquest primer chorus tenim un segon vers lleugerament diferent (com és habitual en el pop), amb la percussió al màxim, com si ja no pogués aguantar més la pressió. I per acabar-ho de rematar, s’afegeix un pre-chorus que si no és la millor part de la cançó s’hi acosta. Potser no ho és perquè el chorus és foc màxim, vocalment explosiu, d’intensitat elevada nivell «no us hi acosteu sisplau perquè no és segur». El pre-chorus es converteix en bridge amb un petit gir d’entonació (típic Max Martin) i així arribem al chorus final que es repeteix dues vegades (en total, quatre), amb Goulding forçant la seva veu de fons i una secció de corda preciosa que s’afegeix al final.
Si heu odiat aquesta cançó per culpa de la pel·lícula o perquè la posen massa a la vostra botiga de roba preferida, replantegeu-vos-ho. “Love Me Like You Do” és el que “Blank Space” va ser el 2014 i “Call Me Maybe” el 2012: pura perfecció pop.
Aquí no m’he de justificar tant, perquè To Pimp A Butterfly és el millor àlbum de l’any [font: jo mateix]. Però sóc conscient que tothom està dient que “Alright” és la cançó de l’any i, tot i que m’encanta la producció de Pharrell i el rap de Kendrick allà, crec que el factor social (ha sonat a un parell de manifestacions contra la brutalitat policial) ens està descentrant de la pròpia cançó en sí. Jo prefereixo “King Kunta”, em fascina l’instrumental —molt minimalista però a la vegada ballable i animat— i el segon verse de Kendrick em mata cada cop que l’escolto.
“In Time” és indubtablement un dels talls més lluminosos i acolorits de l’EP de FKa twigs. La lletra, sobre les segones oportunitats a les relacions i les infidelitats (diria!), llueix per si sola. La tornada s’enganxa com cola. És segurament la cançó més instantània de l’EP, amb una melodia de fons dolça —amb regust de trap— i un efecte d’auto-tune al hook que queda prou curiós sense arribar a molestar. No és que no tingui més coses a dir-ne perquè no m’agradi, és que m’agrada tant que no entenc com no existia una cançó així. Sense menysprear la cançó, i ara que ningú se m’ofengui, “In Time” és la cançó que FKA twigs enviaria si li demanessin fer-ne una per a la banda sonora de Hunger Games. Tot i que no sé si l’acceptarien perquè és tan èpica, preciosa i enganxosa que deixaria en ridícul la del costat a la tracklist.
La meva cançó de l’any. Dubto que sigui d’algú més, perquè potser no l’he escrit jo però està escrita PER A MI, em sap greu dir-vos-ho. Carly aquí combina el pop actual amb el de fa dos dècades amb un bon gust lloable. La lletra és tot el que li puc demanar a una cançó de (des)amor no correspost. És la cançó que necessitava el 2014 però un any més tard — tot no pot ser.
***
Mencions honorables
- Duke Dumont - “Ocean Drive”
- Hannah Diamond - “Hi”
- Selena Gomez - “Hands To Myself”</ul>
</ul></p>