Sóc un escriptor terrible (però milloraré)

May 07, 2015 | 2 Minute Read | meta

Escric per a altres persones (perquè altres llegeixin els meus articles, s’entén) des del 2010 i des d’aleshores no he parat, ja sigui a Twitter o a blogs i webs. És una part súper important de la meva vida perquè em permet fer una de les meves coses preferides (opinar i argumentar) a la vegada que et fa sentir viu, part del món.

Quan redacto notícies em sento un actor més —no necessàriament s’ha de veure reflectit l’escriptor en el text però per mi és imprescindible sentir el que escrius. I quan escric articles com els que es poden trobar aquí al blog personal em costa més perquè em fa estructurar les idees, definir-les, decantar-me per una banda fins i tot. És el millor, de debò, sempre que no les paraules no acabin empresonant l’opinió i ens convertim en una repetició constant de tòpics personals… que espero que no passi, mai.

Tornant al tema inicial, escriure sobre opinió és molt més difícil (per mi) que sobre una notícia, per exemple. Durant molt temps vaig escriure què opinava sobre aparells i aplicacions, una feina que ara em sembla molt més fàcil que la que intento fer de tant en tant al blog personal: parlar de música. I no pretenc fer crítiques com farien a Pitchfork¹ —per això puntuo amb cors, i no notes, que un dia hauria d’explicar si a algú li interessa— sinó simplement explicar la meva opinió. I, tot i això, em costa moltíssim.

Sóc conscient que sóc un escriptor molt mediocre, un opinador encara més normalet i un escriptor de música terrible. Ho accepto. Però és que m’agrada tant que ho continuaré intentant. L’últim intent és una sèrie d’articles per repassar alguns dels meus àlbums preferits. El primer ja està publicat i és sobre Pink Friday, el primer disc de Nicki Minaj. Sisplau, que els vostres prejudicis no us prohibeixin clicar l’enllaç i llegir almenys una línia de l’article — no per fer-me un favor a mi, sinó per ella.

El títol l’he allargat una mica amb la frase entre parèntesis perquè no vull quedar-me per sempre sent un escriptor terrible i em fa por l’univers.