Run the Jewels 3
Killer Mike i El-P tenien raó.
El futur distòpic catastrofista que el duo nord-americà porta anunciant des de fa anys ha arribat i el podem veure a telenotícies i portades de diaris. Potser és per això que hi havia especialment interès amb veure com seria la tercera entrega de la saga de discs Run the Jewels —el projecte de hardcore hip-hop que els dos rapers van començar el 2013—. Potser també perquè les dues parts anteriors havien estat excel·lents, cada una diferent de l’altra però coherents i presentades com una evolució lògica. Run the Jewels 3 segueix aquest camí: agafa el que proposava el concís i frenètic Run the Jewels 2 i ho amplia en tots els sentits possibles. És més llarg i ambiciós, però està més equilibrat que els seus predecessors: per una banda tenim els bangers viscerals i hilarants i per una altra els talls introspectius i polítics d’especial rellevància ara mateix. Musicalment, els beats d’El-P són més foscos, més complexos i més densos (el llegia definit com un “disc d’auriculars”, no només per les textures i matissos que tenen els instrumentals —més distorsionats i abstractes que mai— sinó també per l’atenció que reclamen les lletres). Els dos rapers fan justícia a la part sonora del disc amb flows igualment memorables, molta fluïdesa a l’hora de rapejar centrats en idees i conceptes, i la química i el carisma a què ens tenen acostumats. També com a anteriors entregues, el duo és acompanyat per col·laboradors de luxe quan s’escau (Danny Brown, BOOTS, Trina, Kamasi Washington i Joi).
Aspecte per aspecte, Run the Jewels 3 es confirma com un disc gairebé perfecte, que fa molt bé tot el que es proposa i que, per sobre de tot, sembla tenir una raó per existir — fins i tot per existir ara i no en un altre moment. Raons objectives a banda, potser aquesta és l’autèntica raó per la qual un àlbum d’aquestes característiques sona no només necessari i urgent sinó imprescindible.