Enric Llonch

Revival

October 15, 2015 | 4 Minute Read |

“What I’ve learned is so vital, more than just survival, this is my revival” és la lletra preferida de Selena Gomez de tot el seu nou àlbum. I és que després d’un primer en projecte en solitari fa dos anys, Selena Gomez no havia aconseguit el mateix èxit en el món musical que en el de les sèries i el cinema. Després d’això va abandonar la discogràfica on estava, va canviar de mànagers i va començar a treballar en un nou projecte. Pel camí es va trencar la relació amb Justin Bieber i va publicar un últim treball recopil·latori a l’anterior discogràfica. Ara es presenta amb una nova cara i un nou fons, més capacitada personalment per fer un disc pop interessant. És Revival.

Una de les novetats més interessants de Revival és el seu nou so que s’acosta més a l’R&B que al dance/EDM que havia treballat anteriorment. La seva veu s’ha redescobert com a sensualment suau gràcies a l’èxit amb A$AP Rocky “Good For You”, també present a l’àlbum. Aquest so s’estén a altres cançons com per exemple la que obre el disc, “Revival”, on col·labora el productor d’èxits hip-hop Hit-Boy (“Clique”, “N— In Paris” o “Feeling Myself”) i l’omnipresent a Revival Rock Mafia. La llista de productors no s’estén gaire, la qual cosa fa que el so de l’àlbum sigui més coherent que mai, tot i que dóna la sensació que de vegades no sap exactament per on tirar i aposta per fórmules previsibles d’electrònica que podríem trobar en molts altres artistes. Hi ha aparicions d’autèntiques màquines d’èxits pop: Max Martin apareix amb la genial “Hands To Myself”, una cançó brillant que fins al segon chorus té més silencis que “música”. Per la seva part, els noruecs Stargate (“Rude Boy”, “Only Girl In The World”, “Firework”, “Black Widow”, “Worth It”) porten les cançons “Same Old Love”, coescrita per Charlie XCX, una mid-tempo de les que fan venir ganes d’espetegar els dits, i “Sober”, una peça que fàcilment pot acabar en èxit gràcies a uns tambors fascinants —de la manera que els han tractat és com si tinguessin granulat— i una bona tornada a ritme de hey!. La que ja és un èxit és “Me & the Rhythm”, una altra cançó que aprofita els recursos molt intel·ligentment: té una tornada amb un ritme —exacte— i una melodia fascinants i una línia de baixos actualitzada a la tendència del 2015.

Entremig dels hits hi ha cançons més calmades, balades, que tot i no destacar1 no són dolentes. “Camouflage” i “Rise” compleixen prou bé, i en la versió Deluxe “Nobody” —que beu directament de melodies dels dos últims àlbums de la Taylor i més concretament de “You Are In Love” / “Clean”—, “Cologne” i “Perfect” es defensen encara amb més armes. No puc dir el mateix de peces com “Survivors” —EDM minimalista que es porta ara— o “Body Heat” i “Me & My Girls” —barreges estranyes de Shakira i Fifth Harmony que estan fora de lloc a l’àlbum tant musicalment com qualititativament—. L’única que se salva és la bonus track “Outta My Hands (Loco)”, amb un inici tipus “Timber” i una tornada infecciosa (Oh, oh, I know you’re loco, oh, oh, I know you’re, you’re, Oh, oh, I know you’re loco… but if feels too good, yo”). És Selena fent el que sap fer millor, i sorprenentment és una bonus track… D’acord.

Revival té una cosa bona i una de dolenta. La bona és que és un àlbum curt. No han volgut fer un treball inesgotable amb mil cançons i es nota. La dolenta és que no totes les cançons són tan bones com la que venia anteriorment. Moments com “Body Heat”, “Survivors” o alguns dels talls més lents són totalment prescindibles. El balanç global, però, és positiu. Selena Gomez demostra que sap envoltar-se d’artistes que encaixen amb la seva veu —que es transforma mil i una vegades en aquest projecte però sempre sona millor quan l’han retocat menys— i que per fi ha madurat, a base de cops, cops amb el filtre d’estrella pop —que sempre suavitza les coses—, però cops al cap i a la fi: ella diu “shit” però cap altra paraulota. Revival ja és una mica això.

Les meves cançons preferides: “Kill Em With Kindness”, “Hands To Myself”, “Same Old Love”, “Good For You”, “Me & The Rhythm”, “Nobody”, “Outta My Hands (Loco)”

7

  1. Com ja és habitual en els àlbums pop més comercials, les balades són cançons de segona a l’hora de promocionar el disc. Va ser interessant el que va fer Carly Rae Jepsen al seu últim àlbum, Emotion, on només n’hi havia una però estava tan treballada que va acabar sent un dels seus singles més aclamats pels fans i la crítica. És una opció més que legítima en aquests casos.