Redemption: Març 2015
Aquest mes he fet moltes coses però, repassant la meva llibreta, no tantes com em pensava.
Sí que he escoltat molta música i he vist bastantes sèries, però amb poca profunditat. He començat els discs de Kendrick Lamar i Kelly Clarkson però no els he escoltat prou per parlar-ne amb propietat, he arribat a la finale d’una sèrie que portava mesos seguint, n’he començat una que estic a punt d’acabar (Empire) i he vist Django Unchained.
Amb tot, he estat més obsessionat del que és habitual amb dues coses en particular. D’aquí surt el Redemption d’aquest mes.
Empire Soundtrack
Si la meva sèrie de febrer va ser How To Get Away With Murder, la del març ha estat Empire. Aquesta producció de la Fox és un culebró d’una empresa de hip-hop i com a tal la música hi té un pes molt important. Les cançons de la sèrie s’han publicat regularment a Spotify i amb el final de la sèrie també s’ha editat una Soundtrack en format àlbum que ha tret el número u al nou disc de Madonna. Són “hits”, un rere l’altre. Com a producte separat no crec que tingui gràcia, però com a complement de la sèrie és molt gaudible.
Normalment escullo un parell o tres de cançons que m’han cridat l’atenció, però se’m fa molt difícil aquest cop. Amb el que he vist fins ara de capítols (me’n queden tres), em quedo amb “Good Enough” (Jamal), “No Apologies” (Jamal i Hakeem), Drip Drop (Hakeem i Tiana) i “You’re So Beautiful” (Jamal i Hakeem). Però pel que veig a la tracklist, encara me’n queden moltes per escoltar i buf, potser que mireu la sèrie sencera i escolliu vosaltres mateixos les vostres preferides. En qualsevol cas, és música sense més pretensions que entretenir i fer passar una bona estona recordant la sèrie. Que ja és molt.
Little Mourning
A través d’un article de Noisey vaig descobrir el duo Milk & Bone. Aquestes dues noies s’havien estrenat amb singles com “New York” per promocionar el seu primer projecte. Little Mourning és un EP disponible a Bandcamp, iTunes i Spotify que combina pop, R&B i electrònica amb un tractament suau, tendre i enganxós.
Vaig començar a escoltar-les una setmaneta abans que es publiqués l’àlbum. A Noisey van fer la primícia de l’àlbum, amb un reproductor de Soundcloud per als lectors de l’article. Ja em va sorprendre al principi però no li vaig prestar prou atenció. Mirava cada dia la data de llançament resant perquè sortís a Spotify. I finalment va sortir. Des d’aleshores hi estic completament enganxat.
Si el plantejament us mola, doneu-los una oportunitat, de debò. Primer, perquè es mereixen els vostres diners: Spotify, iTunes, Bandcamp o el que sigui. No les conec, no sé si són multimillonàries, però crec que no. I segon perquè us encantarà. No són la revolució musical del segle XXI, però crec que van per un molt bon camí.
Les meves preferides: “Pressure”, “New York”, “Tomodachi”, “Cocunut Water”
To Pimp A Butterfly
L’esperadíssim àlbum de Kendrick Lamar també ha sortit el més de març i tot i que l’he estat escoltant, no ho he fet prou. Per això em reservo els meus comentaris fins que em vegi preparat. Això sí, només pel que planteja (i m’està suposant) ja recomano que l’escolteu i li doneu una oportunitat.
Altres
Altres coses que m’han agradat aquest mes: en el meu repàs de Kanye, al març ha tocat Graduation. M’ha agradat més que 808s però menys que MBDTF i Yeezus. També ha estat el mes de Carly Rae Jepsen, que ha tornat amb un single d’allò més enganxós: “I Really Like You” — no és tan bo com “Call Me Maybe” però mola. I ja que estem parlant de singles, a principis de mes es va publicar “All Day” i es va anunciar el nom de So Help Me God, el nou àlbum de Kanye. En tinc moltíssimes ganes i tinc la sensació que apareixerà d’un dia per un altre el mes que ve. Mentrestant estic reflexionant sobre Yeezus. Menteixo: mentre i no mentre. Sempre.
