Purpose
Quan d’aquí a uns anys es miri la carrera de Justin Bieber, ídol de masses i artista adolescent al principi, s’estudiarà com va aconseguir canviar la seva imatge pública amb una campanya de màrqueting quasi perfecta — en certa mesura sembla que tots els problemes que va causar el 2013 li han acabat sent beneficiosos perquè li han permès reconstruir-se com a personatge, com a icona. El «nou» Justin Bieber és musicalment similar al de 2013 i 2014, però ara té una mica més a explicar amb les seves lletres i ha conegut Skrillex. Aquests dos canvis es veuen reflectits en el seu nou àlbum Purpose.
Abans del llançament Bieber va aconseguir captar l’atenció de gent de molts orígens i gustos diferents a través de tres cançons: «Where Are Ü Now» (originalment per al disc col·laboratiu d’Skrillex i Diplo), i a conseqüència de l’èxit d’aquesta també «What Do You Mean» i «Sorry». Les tres les podem trobar a Purpose i té sentit perquè comparteixen característiques formals: el piano al principi, els sons distorsionats i manipulats digitalment i els tambors tropicals i potents. És diferent de la majoria de coses que podem trobar a la ràdio pop —s’acosta a èxits pop del deep house i dance house com «Lean On» i «Firestone»— i és més enganxós que la majoria de coses que podem trobar a la ràdio electrònica. Per sort, l’únic cop que s’intenta replicar aquesta fórmula cansada és en l’horriblement poc inspirada «Children». La cantant pop Halsey també té una aparició estel·lar al disc fent de segona veu a «The Feeling», quasi com si els interessés més que sortís el seu nom a la caràtula de l’àlbum que sonés com Halsey.
La resta de l’àlbum què és, doncs? Bàsicament balades acústiques en guitarra i piano —de les quals només destacaria la coescrita amb Ed Sheeran «Love Yourself», una sorpresa molt positiva— i peces que segueixen l’estil R&B que Justin Bieber ja tenia a Journals. Aquí es torna a rodejar de rapers —Big Sean està, una vegada més, fora de lloc completament amb el seu verse ridícul, Travis Scott acaba sent fred i inexpressiu, Nas directament és avorrit fent de Drake—. Bieber practica el so que ara mateix tothom està fent dins del nou R&B no alternatiu. El so que han popularitzat els artistes d’OVO/Toronto es barreja una mica amb el so Skrillex a cançons com «I’ll Show You», però pateix poques variacions per acabar sent interessant o refrescant, i malauradament la veu de Bieber no hi ajuda — algú li hauria de dir que si vol fer R&B la veu sí que és important, no com «Where Are Ü Know».
Purpose no és l’àlbum que deixaven entreveure els singles, que no eren espectaculars però almenys sabien quin propòsit tenien: entretenir.
