Enric Llonch

Redemption: Juliol 2015

Aquest mes hi ha un Redemption una mica curtet però és que no hi havia gaire cosa més a comentar (i aquest mes ja he publicat molts altres articles!). Tenim Meek Mill, Future i Miguel.

Dreams Worth More Than Money

Després d’una aturada considerable en la seva carrera (ha passat per presó i tot), Meek Mill torna amb un nou àlbum d’estudi. Dreams Worth More Than Money és un projecte comercial de cap a peus, ben pensat i ben produït, amb aparicions dels artistes del moment (The Weeknd, Chris Brown, Drake, Future, Nicki Minaj —ara la parella del Meek—), però tot i així no abandona l’estil que caracteritza el raper de Filadèlfia. El seu ritme, la seva empenta, el seu carisme, és una de les raons que el fan tan atractiu. Sota aquesta força hi ha lletres sobre violència, fama, diners i dones, però sense caure en mal gustos ni jocs de paraules dolents.

Les meves cançons preferides del 2015 fins ara

Els meus àlbums preferits del 2015 fins ara

El meu last.fm diu que porto 5.400 reproduccions. Vaig començar a utilitzar-lo aquest gener, o sigui que és força representatiu de la música que he escoltat en els últims sis mesos. Tot i que els àlbums que més he escoltat no són d’aquest any (The Pinkprint — Nicki Minaj, Yeezus — Kanye West, Pink Friday — Nicki Minaj), a les següents posicions hi ha noms com els de Kendrick Lamar, Kehlani, Fifth Harmony, Lupe Fiasco, Big Sean, Drake, Snoop Dogg o Milk & Bone. Però això només són estadístiques, tocava posar-ho per escrit després de reflexionar una mica. Aquest n’és el resultat, en ordre de menys a més.

Kendrick

Una hora abans que ell entrés a l’escenari, ja hi havia gent esperant-lo a l’espai del concert. S’havia tot just acabat Jamie Cullum i tocava Of Monsters And Men a l’escenari 2, però els fans de Kendrick Lamar ja s’agrupaven davant la tarima. Havien vingut al Cruïlla per veure’l només a ell, deien ensenyant la seva polsera blanca, només apta per entrar divendres. Hi havia algun despistat amb la samarreta d’“If You’re Reading This It’s Too Late” de Drake, però en general la gent sabia a què venia.

Tetsuo & Youth

Vaig descobrir Lupe Fiasco a través de Shameless 02x09, on posen «The Show Goes On». Lamentablement aquesta cançó ve del que es considera el seu pitjor àlbum, però em va permetre conèixer-lo. El seu últim projecte es va publicar a finals d’aquest gener i retorna als orígens dels seus dos primers àlbums, a la vegada que tanca la seva etapa contractual amb la discogràfica Atlantic Records, protagonista de maldecaps per suposades pressions i manipulacions cap a un tipus de música que no afavoria en absolut el talent de Lupe, tal com es va veure a Lasers i Food & Liquor 2.

Beats 1

Com tothom, jo també estava molt interessat en Apple Music, el nou servei d’streaming. Tot i que ja sabíem més o menys com seria, tenia l’esperança que Apple ens sorprengués amb alguna funcionalitat especial que Spotify o Tidal que no tinguessin. Malauradament no ha estat així: Apple Music funciona molt bé (a iOS, a ordinador no tan bé), però no és res més del que ja esperàvem. Però conjuntament amb el llançament d’Apple Music també va néixer Beats 1, una emissora de ràdio 24/7 que em té obsessionat des del primer dia.

To Pimp A Butterfly

Quan a finals de març em tocava escriure sobre To Pimp A Butterfly vaig fer una de les millors decisions dels últims mesos: no escriure’n pràcticament res. Vaig preferir no opinar i equivocar-me, o opinar i repetir el que deien les crítiques, i simplement dir que em semblava un plantejament interessant, frase que pot tenir un “però…” darrere i acabar malament. I ara estic dient que, per mi, és el millor àlbum del que portem del 2015.

Com saber-me cançons de rap m’ajuda encara que siguin estúpides

M’hauria de fer una llista de reproducció amb les cançons de hip hop / rap que em sé de memòria, perquè sempre les he d’anar a repescar per llocs diferents. Tampoc m’estalvaria gaire temps, perquè sé cada una on és i les trobo en un instant. «Feeling Myself» a la playlist de la Nicki, «You See Me» a la del Gambino, «New Slaves» a la del Kanye, i així anar fent. Més o menys cada dia funciona igual. En algun moment de la meva existència estic estressat, o decaigut, o amb ganes d’escoltar música i de demostrar que, d’alguna remota forma, en sé. És quan recorro a aquestes cançons.

Redemption: Juny 2015

Aquest mes he estat enfeinat amb la Selectivitat, però per fi sóc «lliure» i aquest és el meu Redemption.