Enric Llonch

Redemption: Juny 2016

Redemption: Maig 2016

El Redemption —també conegut com a «Ressenyes que escric de forma forçada a finals de mes»— del maig inclou Skepta, Death Grips i Chance The Rapper, entre d’altres.

Dangerous Woman

Cada any hi ha un disc de pop comercial que destaca per sobre de la resta, i sovint coincideix amb el disc que Max Martin i el seu equip decideixen compondre i produir. Enguany se segueix la tradició.

Views

Drake porta fent música per al mainstream només cinc anys i ja és un dels seus artistes més polaritzadors i populars. Hi ha gent que adora tot el que surt de la seva boca, n’hi ha d’altres que no poden aguantar-lo —és un sentiment més propi d’estrelles pop del calibre de Taylor Swift que no pas d’un raper jueu de Toronto que d’adolescent sortia en comèdies de televisió. Entremig dels dos extrems hi ha tot un espectre de «m’agrada Drake» que va en funció de si ets més de singles o d’àlbums, més de cantar o de rapejar, més de relacions i interioritats o d’èxit i ostentació. La dualitat de Drake es va accentuar l’any passat: va començar el 2016 amb el mixtape comercial If You’re Reading This It’s Too Late —el seu projecte més hip-hop— i el va acabar ballant un dels singles pop més populars de l’any, «Hotline Bling». Views intenta compaginar aquestes dues facetes en el que suposa un retorn a les formes clàssiques de Drake.

Lemonade

El que més em fascina de Lemonade és que és totalment conscient de la persona pública de Beyoncé — la seva fama, influència i rellevància són innegables, i ella ho aprofita i ho utilitza; però mai en depèn. És genial. En una època on les personalitats dels artistes van absolutament lligades amb la música i viceversa, Beyoncé no opta per la via catàrtica i auto-obsessiva de Kanye ni per la d’actriu de melodrama d’Adele. A Lemonade ens presenta una visió amarga —àcida, si juguem al joc del títol— de l’amor, a través d’infidelitats descobertes a la matinada i problemes de parella que van més enllà del típic consell de reddit d’«envia’l a la merda i deixa’l». Beyoncé aconsegueix un lloable equilibri entre universalitat identificable i detall personal a través d’un àlbum produït, compost i interpretat excel·lentment i una pel·lícula d’una hora de durada i una qualitat inèdita en el món musical.

Into You

Escolteu-la. Fins aquí la meva review.

Redemption: Abril 2016

Com ja vaig fer el mes passat, retorno a algunes de les coses que he escoltat i les comento.

Mind of Mine

Intentaré ser menys avorrit amb aquest article que Zayn amb el seu àlbum debut, titulat molt correctament Mind of Mine en un acte d’esforç per escriure’l amb les majúscules adequades — la tracklist és una aberració que supera la rebel·lió per situar-se directament en el mal gust.

Slime Season 3

Si ens haguessin dit fa dos anys que Young Thug estaria a la millor cançó del proper disc de Kanye i que fins i tot posaria la seva música davant d’un Madison Square ple a rebentar, ningú s’ho hauria cregut. És un fet: el que en algun moment va ser una còpia sense personalitat de Lil Wayne s’ha convertit en una sensació de masses gràcies a la seva personalitat captivadora, una bona selecció de beats i, sobretot, la seva veu melòdica, flexible i sorprenent. Slime Season 3 és el nou mixtape comercial de Thugger, l’última entrega de la trilogia —tetralogia si comptem I’m Up— que l’ha portat a l’èxit.

Hitchcock

“Entonces Ventigmilia [operador] me dice: «Tenga mucho cuidado, porque llevamos la cámara, pero de ninguna manera debemos declararla; si no, nos exigirán los derechos por cada objetivo. —¿Pero por qué, cómo?— La compafíía alemana nos ha recomendado que pasáramos la cámara de contrabando.» Entonces pregunto «¿Dónde está la cámara?» Él me responde: «Debajo de su litera.» Como sabe, siempre he tenido miedo de los policías; entonces empiezo a sudar y me entero a la vez de que hay diez mil pies de película virgen en nuestros equipajes y que tampoco hay que declararlos… Aparecen los aduaneros y se crea un enorme suspense para mí. No encuentran la cámara, pero descubren la película y, como no la habíamos declarado, la confiscan.”