Opinions
Avui he recordat que demà hi ha vaga d’estudiants a la meva escola i he hagut de pensar ràpidament què faria. Ara no explicaré quina ha estat la meva decisió, però des del que he dit a la primera persona que m’ha preguntat què faria fins a la de fa uns minuts, la meva opinió ha variat lleugerament. Podem dir que els meus arguments d’ara són acceptables i els d’aquest matí no però és que ahir a les onze de la nit encara no hi havia pensat. Ha estat un work in progress continuo.
Ahir al vespre es va anunciar que Facebook comprava (aquest subjecte i aquest verb ja porten massa temps repetint-se) Oculus VR. Hi havia les habituals notícies i tuits sobre el tema però volíem ja opinions. Volíem articles que opinessin sobre la compra, què significava, què havíem de pensar i què no. De fet encara no sabíem ni tota la notícia, ni mai tindrem les dades suficients per fer-ne una bona opinió, però necessitàvem formar-la ja encara que només fos per a un mateix.
Són dos exemples —totalment diferents i aïllats, però propers en el meu cas— que m’han fet adonar que potser ja n’hi ha prou d’immediatesa en l’opinió. Per explicar que Facebook compra Oculus VR per 2.000 milions de dòlars o per dir “Sí” o “No” a la Vaga de demà no cal processar informació. Per opinar i donar arguments sí, i si algú els ha d’escoltar o llegir estaria bé que fossin amb cap i peus.