Now That The Light Is Fading
D’històries d’èxit com la de Maggie Rogers n’hi ha poques. La de Maryland es va donar a conèixer amb “Alaska”, una peça de pop folk amb influències d’R&B i dance que va escriure en només 15 minuts després d’una masterclass amb Pharrell. El productor dels Neptunes va començar a promocionar “Alaska” i Maggie Rogers va aconseguir un contracte amb una discogràfica que més tard li permetria llançar el que tenim ara aquí: el seu primer EP comercial.
Now That The Light Is Fading inclou, com és lògic, “Alaska” i els dos singles posteriors: “Dog Years”, que segueix el camí instrumental d’“Alaska” però és més contemplativa, i “On + Off”, la més sintètica i pop de totes. A aquestes tres li hem de sumar la que obre l’EP, “Color Song”, una peça breu acapella à la James Blake, i la que el tanca, “Better”, amb un bon equilibri entre sintetitzadors i instruments orgànics i una tornada que repeteix una vegada i una altra el títol de la cançó.
Amb el seu primer EP, Maggie Rogers desplega el talent que la va portar a fascinar-nos amb “Alaska”, explora amb timidesa registres i mons sonors diversos, però sempre amb un pèl massa de cura i por (característiques lògiques d’un debut, per altra banda). A l’espera d’un àlbum sencer que ens ensenyi més qui és Maggie Rogers i ens acabi de treure el dubte inevitable del one hit wonder, Now That The Light Is Fading és un EP sòlid ple de bones sensacions.