Memories… Do Not Open
Jo també em vaig enganxar a “Closer” durant un mes. Tothom ho va fer en algun punt del darrer mig any, per voluntat pròpia o a la força. La col·laboració amb Halsey va marcar un abans i un després en la popularitat del duo d’EDM The Chainsmokers, i tot i quedar-se fora de l’àlbum debut del grup, l’ombra de “Closer” és present en la majoria de les seves cançons.
M’he enganxat a Memories… Do Not Open? No. I mira que The Chainsmokers ho intenten. El disc és una execució metòdica i repetitiva de les tres fórmules que el duo ha popularitzat des del seu primer hit, l’estúpidament divertida “#SELFIE”. Hi ha una mica d’això (“It Won’t Kill Ya”) però sobretot hi ha molt de “Roses” (“Something Just Like This” té exactament el mateix drop) i, com deia, “Closer” (que ja van copiar segon per segon a “All We Know”, del mateix EP que “Closer”, però que ara s’ha reproduït i ja és multitud). Aquesta plantilla sobre la qual el Chainsmoker guapo escriu les cançons —que molts cops canta ell mateix— es veu reflectida en l’estructura, textura i recursos que ho utilitzen, però també en les temàtiques que tracten. Són cançons sobre l’amor i el desamor, sucades en malenconia fins esmicolar-se en tòpics adolescents que busquen el hashtag de “relatable” com el seu hit single duia de títol. Cap cançó arriba als nivells bàsics de detall de “Closer” —que, sense ser original ni brillant, explicava almenys una història que podia haver passat—; i les col·laboracions vocals tampoc no són suficientment convincents per vendre’ns aquests “records” tan preuats que no es poden ni obrir.
L’àlbum debut de The Chainsmokers és la pitjor cosa que han tret The Chainsmokers des que existeixen. L’experiència d’escoltar un dels seus singles puntualment en bucle sempre serà infinitament millor que la d’escoltar ni que sigui la meitat de Memories… Do Not Open. No és una bona experiència: és l’equivalent del silenci mental, de l’esforç zero recompensat, del soroll musical que no molesta però que és soroll. En petites dosis —i si les dosis són molt controlades— pot ser agradable, però en embut perquè entri més i més rapid no gaire. El pitjor de tot és que no hi havia cap raó perquè aquest àlbum existís, i tot així existeix. Suposo que es deu a la tossuderia i els òrgans sexuals d’ells dos.