M3LL155X
Després d’un parell d’EPs i un LP, FKA twigs torna aquest any amb el llançament sorpresa de M3LL155X —pronunciat “Mellissa”—, un altre EP de 5 cançons on manté la seva base creativa i experimental pop, R&B, trip hop, amb la seva habilitat per fer bones cançons que moltes vegades destaquen per ser sorprenentment enganxoses.
L’EP comença amb “figure 8”, una cançó similar en plantejament a altres peces de LP1 i anteriors projectes. La seva base minimalista està feta a partir d’efectes de so que imiten el rebot d’objectes, engranatges i baldufes, si es pot posar en paraules el que jo interpreto quan l’escolto. Aquest cop, però, li dóna un toc més sorollós amb fragments industrials i veus que s’enfonsen i surten a la superfície. Tot i que no és una cançó dolenta ni de bon tros —i més tenint en compte el plantejament ja de per se atrevit de twigs—, “figure 8” es queda un pèl enrere si la comparem amb tot el que vindrà després.
La segona pista aquí és “i’m your doll”, una cançó que comença amb la veu distorsionada de FKA twigs, la qual es va aclarint fins al primer chorus, quan veiem com d’enganxós i memorable és: “wind me up, I’m your doll, dress me up, I’m your doll, love me rough, I’m your doll”. Aquesta cançó és la més “slow-burner” del disc, amb cada escoltada guanya matisos i detalls. Twigs sona frustrada (“Stop playing with those other girls, you know it drives me crazy”), agressiva, trista, sensual i submisa. Encara no entenc com aconsegueix transmetre’m tots aquests sentiments amb tan poca estona, però és que no podem obviar la producció, que aquí (per variar) juga un paper molt important, construint un “momentum” que esclata amb la segona tornada. És potser d’aquí d’on ve la potència i agressivitat, i alhora rencor i frustació, que desprèn aquesta cançó. La part eròtica la proporciona la lletra i la veu de FKA twigs, brillants una vegada més.
Arribem a la meitat de l’EP amb “in time”, un tall molt més lluminós i acolorit que les anteriors dues cançons, mantenint regustos de la música trap. La lletra, sobre les segones oportunitats a les relacions i les infidelitats (diria!), llueix per si sola. La tornada s’enganxa com cola — és segurament la cançó més instantània de l’EP, amb una melodia de fons dolça i un efecte d’auto-tune al hook que queda prou curiós sense molestar. No és que no tingui més coses a dir-ne perquè no m’agradi, és que m’agrada tant que no entenc com no existia una cançó així. Sense menysprear la cançó, i ara que ningú se m’ofengui, “in time” és la cançó que FKA twigs faria si li demenessin fer una per a la banda sonora d’una pel·lícula dels Jocs de la Fam. No sé si l’acceptarien perquè és tan èpica, preciosa i enganxosa que deixaria en ridícul la del costat a la tracklist.
Passem a la següent, “glass & patron”. Tot i no tenir l’atractiu pop de l’anterior, aquesta cançó em va sorprendre la primera vegada que la vaig escoltar per la seva producció —més de l’habitual, s’entén—. Com en la majoria de les altres cançons, twigs i boots (productor) juguen amb un grapat d’elements que van combinant al llarg de tota la pista. Aquí tenim un enganxós “one… two… three… hold that pose for me” que apareix en múltiples estats —com si fos líquid, sòlid i gasós? doncs igual però a nivell sonor, no sé com explicar-ho millor— des de pràcticament l’inici de la cançó. Aquesta frase acompanya el chorus a velocitat alterada que també es repeteix diverses vegades. M’encanta la interpretació que en feia l’Anthony Fantano a la seva review: deia que s’imaginava l’escena de la cançó en una discoteca d’un univers paral·lel on la gent és massa pretenciosa per ballar amb la música que sona —que seria la base instrumental electrònica i glitchy de “glass & patron”—. Mil vegades això. Per altra banda, la lletra és segurament la més accessible de l’EP, amb twigs extremadament sensual (“Everything I own is wet”) parlant amb el seu amant entre xiuxiuejos i moviments (“Am I dancing sexy yet? Are you watching me ‘cause I move alone?”). Seriosament, més enllà de la teva sexualitat, aquesta puta cançó aconsegueix el que vol del que l’escolta. Aquí ho deixo.
I per últim “mothercreep”, una paraula que es repeteix múltiples vegades damunt de diversos elements: primer dels versos entretallats que twigs canta i després de la tornada totalment oposada als versos, un llarg “I’ll be there soon”. Tornen a aparèixer els efectes de so, acompanyats en aquesta ocasió d’una base melòdica suau que s’acaba de cop al final, quan ja està descarrilant. Com a detall curiós, twigs fa amb el “mothercreep” allò típic que estic segur que han fet tots els nens, independentment del seu idioma, de buscar paraules que depèn de com les sents són una o una altra; m’explico: si dius moltes vegades “jamón” sembla que diguis “monja” perquè perds la noció de quan comença i quan acaba la paraula que dius. Twigs fa el mateix amb “creepmother” i “mothercreep” aquí i encara no sé per què, però és tremendament enganxós.
M3LL155X és un altre treball excel·lent de FKA twigs, diuen que una miqueta menys accessible que LP1, però continua tenint —gràcies a la seva habilitat per compondre— un atractiu captivador indiscutible. Si podeu, doneu-li una oportunitat.