Enric Llonch

low kii savage

April 02, 2016 | 2 Minute Read |

L’enganxosa i fascinant “Gold“ va ser un dels meus singles preferits de l’any passat. La cançó comença amb el chorus tallat i recol·locat que es repeteix múltiples vegades però que sempre et deixa amb ganes de tornar-lo a sentir de nou, i ràpidament avança cap als versos cantats suaument i amb molta sensualitat, amb lletres d’amor i producció profundament inspirada en el hip hop i l’R&B més contemporani. “Gold” és la primera cançó —i la joia de la corona— del primer EP de kiiara, low kii savage, un projecte que sota aquest títol enginyós agrupa els diferents singles que hem anat sentint de la prometedora artista.

La segona pista, “Feels”, té un plantejament més tradicional, però similar a “Gold”. La veu sensual, mig xiuxiuejada, de kiiara encaixa molt bé amb la temàtica moody de la cançó, contrastada posteriorment amb l’autoafirmació i superioritat de “Tennesse”, un himne alcohòlic i infecciós on retorna la producció més electrònica de kiiara i companyia, amb fragments retallats i reorganitzats com un collage de sons, sempre amb un bon gust envejable.

Tot i que les cançons de kiiara són, en essència, cançons pop, “Intention” és la que més beu de la fórmula d’aquest gènere. Als versos està completament flotant —les drogues i l’alcohol són temàtiques recurrents de l’EP— mentre es lamenta dels seus propis errors, però a la tornada kiiara sona més clarament que mai repetint el “Never my intention, no“ que —intencionadament o no— se’ns queda gravat al cervell.

“Say anymore“ és la següent, una peça més curta que la resta i diferent en molts aspectes, començant per la seva veu, manipulada digitalment per ser més aguda i segurament també més ràpida, però que continua sonant exòtica i no pas odiosa. El hook es repeteix una vegada i una altra. En certa mesura és la balada de l’EP, una cançó d’amor passional en el moment d’amor passional —en comptes d’en el moment de trancament o de dubtes—, i justament en aquesta balada romàntica/sexual kiiara sona tirant a estrident i obsessionada, amb un estil vocal que no utilitza en la resta de l’EP. Significatiu.

La cançó que tanca l’EP, “Hang up tha phone“, és una altra d’amor carnal, poc interessant líricament però que utilitza molt exitosament la fórmula que kiiara i el seu productor Felix Snow fan en aquest EP —veu R&B, producció amb tocs d’electrònica i hip hop, melodies pop—. Un primer EP prometedor però també disfrutable com a petites dosis de sentimentalisme maximitzat en l’època digital i submergit en alcohol i altres substàncies. low kii savage converteix kiiara en una de les veus a tenir en compte aquest 2016, si no ho era ja.

7