Lil Kiiwi
Ja fa més de quatre anys que vaig escriure sobre kiiara. La cantant (una de les primeres en popularitzar l’ús de les minúscules com a segell artístic, per cert) va irrompre amb un single viral com “Gold” i poc després va arribar el seu primer treball d’estudi, low kii savage.
Quatre anys després, “Gold” i “Feels” formen part de lil kiiwi, el debut de kiiara. Un disc que s’ha fet esperar i que arriba amb poc hype i un parell de relacions trencades. Tot i tenir aquestes dues cançons, l’àlbum és força diferent del que l’EP original deixava entreveure. Les col·laboracions amb Felix Snow s’han acabat, i un repartori divers de productors i co-compositors ocupa el seu lloc. La personalitat de kiiara també s’ha diluït i dividit en el procés, però tot i així hi ha una certa coherència en la veu i les melodies que ajunta a connectar les cançons. Alhora, m’agrada com tots els productors juguen amb el concepte del “vocal chop” (la tècnica innovadora que feia destacar el primer EP) de formes diferents, i incorporant-lo en els seus instrumentals, que per descomptat toquen l’R&B, el dark pop, l’electro-pop i el Selena Gomez-pop. Talls clarament més comercials com “So Sick”, amb blackbear, “Don’t Get Confused” o el single “I Still Do” destaquen per com de polits sonen, i personalment els trobo més disfrutables que intents de capturar l’essència fosca com “Brightside”, “Numb”, “Empty”. En general, lil kiiwi és previsible però ben fet, i és més exitós del que hauria de ser un disc de camí tan frustrant com aquest. Fins i tot les cançons antigues hi encaixen, i això és un mèrit en si sol.
